15- ÚLTIM DIA A KEDOUGOU

22 de juliol de 2011

Avui és l'últim dia a Kedougou. Aprofitem per a fer unes quantes compres així que hem tornat al mercat.

Foto Raquel

Ara ja hi sabem anar sols ;o)

Hem comprat, crema de carité, bisap i algunes coses per regalar. També teles. 

La Laura vol que li facin uns pantalons com uns que te, però amb la roba que ha comprat. Hem anat al mateix sastre que el Koumera i s'han quedat amb pantalons de mostra i tela :o) Quan passem, de tornada, ho recollirem.

Els mestres ens han convidat a la clausura del projecte de cooperació i hem anat tirant cap a l'escola.

Com que era molt aviat ens hem entretingut mirant com uns nens jugaven a futbol.

La indumentària de joc era variada pel que ens consta identificar dos equips. Ells, però, es conèixen...

El calçat majoritari són espardenyes de plàstic. D'aquelles per anar pel riu. A alguns els faltava una espardenya... 

Hi havia una altra espectadora...  que de ben segur es mirava els nois amb uns altres ulls ;o)

Hem arribat aviat, a l'escola, però les autoritats també han arribat tard.

La Raquel es distreu practicant amb els cusón del primer dia...

Mentre esperàvem que comencés la cerimònia hem estat mirant el que han preparat els alumnes.

Diversos instruments musicals...

Quan han arribat les autoritats, i després de parlaments i entregues de diplomes...

       

Ens han obsequiat amb unes cançons i danses

Després, com que ja era tard, hem anat a dinar tots junts

Foto Koumera

Mentre dinàvem (patates fregides i pollastre! o una cosa que s'hi assemblava...) Hem intercanviat amb els mestres les paraules en mandinga que havíem après 

 Acabats de dinar...comiats, abraçades, petons...

Ells, els mestres, ja tornaven a Barcelona. Nosaltres anàvem en direcció contrària...

Cap a Diakha Madina

No serà un viatge llarg. Estem a prop. Hi arribarem de dia...

Ja en tenim ganes!

Quan hi arribem continuo 

:o)

( Continua aquí... ;o)

13- KEDOUGOU II

20 de juliol de 2011

Després de dinar descansem una mica. Qui més qui menys troba coses per fer. Uns miren la tele  (hi fan un combat d'aquells de una mena de lluita lliure) Altres escrivim, o llegim un llibre. En Pap sembla content de no haver de conduir... i conduir... tot el dia.

Hem pres unes coca-coles i ens disposem a marxar cap el poble.
No hem arribat a Kedougou per passar-nos la tarda asseguts al bar del campament!

De fet avui està programat dia lliure. En Koumera també aprofita per fer les seves coses. Però ens ha presentat al seu nebot Bangali,  que  ens acompanyarà. En Bangali ve amb un amic seu...

Ens porten al riu, on ens volen ensenyar el transbordador. No està lluny però es fora del poble. Hi anem caminant.

Foto Raquel

Cosa que ens permet contemplar amb deteniment el paisatge.

Quan arribem al riu, hi ha gent esperant per passar a l'altra banda.

Foto Raquel

És curiós que qui estira de la corda per moure el transbordador, son els mateixos passatgers...

Foto Raquel

S'han de posar una jaqueta-salvavides, però sembla que no n'hi ha per tot-hom.

Tornem cap el poble tot xerrant amb en Bangali i el seu amic. El paisatge és molt verd, 

Foto Laura

...i és que estem al començament de l'estació de les pluges. El més d'agost, però, és quant plou més.
Ara és quan la gent aprofita per preparar la terra

sembrar o plantar. 

Foto Raquel

Hem vist un motocultor. Mentre fèiem carretera recordo haver vist un tractor, però majoritàriament utilitzen animals per treballar la terra.

Descobrim com es desfan de la brossa... Ja ens havíem adonat que no hi ha contenidors per recollir-la. Avui hem vist on la cremen, aquí a Kedougou. 

També ens hem trobat una nen que portava un ocell lligat amb una corda a la pota. (pobre ocellet hem pensat) Sembla ser que després els venen... no sé si per menjar-los :o(
Finalment hem arribat al poble. Hem tornat al bar d'aquest matí i hem tastat el suc de guaiaba. Mmmm, prefereixo el de pinya :o)

 Hem tornat a veure la mesquita i ens hem passat al costat del mercat. I és que és el centre del poble...

Aquí no és estrany veure carros al costat de quatre per quatres i bicicletes. També hem vist alguns llocs on tenen la cafetera al carrer i per uns cèntims et pots prendre un cafè. I és que tot ho fan al carrer!!!

Quan ja començava a fosquejar ens hem arribat on els mestres i hem trobat al Jordi (profe de gimnàstica de la Laura) envoltat de ventiladors (fa moooolta calor) i acabant de muntar un post en el blog del projecte que fan a Kedougou.

Avui ha estat un dia tranquil. El primer de tot el viatge. Hem descansat, sobretot, de carretera.

Demà anem d'excursió.

Tot el dia!

En Koumera ens portarà a una cascada on ens podrem banyar :P

Ara ja es fosc i tornem al campament per sopar i anar a dormir

Han Kilin Kilin Kuní

;o)

(Continua aquí...;o)

12- KEDOUGOU

20 de juliol de 2011

Ahir vam arribar a Kedougou vora quarts de set de la tarda,

 després de deixar les coses, en Koumera ens va portar fins l'escola on els mestres cooperants estaven instal·lats. 

Allà ens varem trobar amb l'Àfrica, la dona de'n Koumera, cosa que va provocar comentaris de lo mogudeta que passaria la nit ara que estava el seu marit aquí, he he

No ens va donar temps a veure gaire cosa. El Campament està a un extrem del poble.

Però ens vam aturar al "BAR" on acostuma a anar el Koumera,

 i tastar els refrescs que tenen aquí

Una mena de "fanta" però amb menys "bombolletes"

I avui, en llevar-nos i després d'esmorzar (el de sempre), el primer que hem fet és anar al mercat

Foto Raquel

Sempre m'ha agradat visitar els mercats d'arreu on vaig. És on pots veure com és la gent del lloc. I on pots entrar en contacte amb ells.

Ja ho havíem vist a Dakar i els altres llocs per on hem passat, però avui hem estat més a prop d'aquesta gent que, tot i tenir els carrers de terra, van impecables.
 Sobretot elles. Amb uns vestits de molts colors i estampats variats. Emmidonats, que de lluny semblen sintètics, però pel que ens expliquen els agrada molt.

Aquí en Koumera compra roba

Per lo general, elles són guapíssimes. A banda de la brillantor dels vestits també els llueix la pell. Potser és per la crema de "carité" 

En venen a tot arreu, fins i tot per la carretera, en ampolles de diferents volums (ja n'hem comprat:)

El Koumera vol encarregar, a un sastre de confiança, la confecció de vestits per a la botiga que té a Barcelona i ha demanat a les noies si volen fer de maniquins per prendre les mides.

 Ell porta les robes i l'ajudant del sastre a pres les mides 

a la Laura, la Mònica   i la Raquel

Després em donat un tomb pel mercat i pel poble.

Foto Raquel

Aquí també coneixen el Messi... :o)

Foto Raquel

La part del menjar (carn i peix) emmmm... no he fet fotos. Hi havia poca llum i tot era molt estret i també per que, esstooo... Uff, molta mosca. 

Avui fa molta calor.

Millor no pensar que els del campament compren aquí el que després ens menjarem :o(

Hem passat ràpid per aquesta zona, també per la flaire que feia...

El mercat és força gran, hi ha de tot. Sastres, joiers,

parades de menjar, parades de crema de carité, tallers de bici i moto... 

Sabó per rentar roba

...fruites, roba...

Foto Koumera

Hem comprat algunes teles i després hem anat a donar un vol pel poble

No és el primer cop que ens trobem un ramat pel carrer... són com una part de la ciutadania... sembla que van per on volen i s'estan allà on els va bé. 

Aquí també hi ha camions grans, grans!!!

En Koumera ens porta a l'escola on l'Àfrica i la resta de mestres cooperants estan fent els tallers...

...d'informàtica...

...de danses

Vídeo  Koumera

Qué bé que s'ho passen... ;o)

Molts dels mestres cooperants havien estat mestres de la Laura a primària i s'han alegrat molt de veure-la. L'han presentada als seus alumnes senegalesos amb orgull :o)

Després de que ens expliquesin tot el que fan i de saludar, hem anat tornant cap el campament i ens hem trobat una colla de nens al costat d'un baobab (en mandinga = Sitó) 

Li hem fet una forta abraçada... 

La Raquel jugava amb els nens ;o)

...a veure si ens transmet la seva fortalesa i la saviesa de tants anys viscuts... :o)

Foto Raquel

Foto Raquel

De tornada al campament, per anar a dinar hem trobat un altra camió tipus cursa "Paris-Dakar" És curiós que utilitzen lones gegants de propaganda, com les que cobreixen bastides en els edificis, per tapar la caixa del camió.

Foto Raquel

Avui s'agraeix el no haver de pujar a la flagoneta per fer quilometres de carretera!!

Després de dinar tornarem al poble, per voltar.

En Koumera té coses seves a fer així que anirem a la nostra... ;o)

Fins després

(Continua aquí... ;o)