Tubab és la primera paraula mandinga que varem aprendre. Ho cridaven les criatures quan ens veien passar, tot saludant amb la ma...
Quan varem arribar a Diakha Madina, mig centenar de nens i nenes corrien al darrera de la nostra furgo cridant: Tubab!! Tubab tibabó náta!! (Els blancs!! Els blancs han arribat!!)
En aquest blog intentaré explicar l'experiència d'aquest viatge mitjançant els dibuixos que vaig fer a la "moleskine", obsequi de la Cari, i amb fotos es clar, també hi posaré fotos :o)
Vull agrair a l'Anna l'ajud per configurar el blog i sobretot per muntar la capçalera. El dibuix és meu, però els colors i la vida els ha posat ella.
EL VIATGE COMENÇA AQUÍ

Pàgines

Llocs visitats

Baobab (1) Dakar (3) Diakha Madina (3) Faraba (1) Kaolack (1) Kedougou (4) Mbouru (1) Niokolo Koba (2) Tambacounda (1) Wassadou (1) mercat del peix (1) país Basari (1) viatge (2)

TRADUCTOR

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tambacounda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tambacounda. Mostrar tots els missatges

8- OBJECTIU: NIOKOLO-KOBA I

18 de juliol de 2011


 L'hotel està prou be.
Les habitacions son grans, i hi ha aire condicionat. Encara no hem vist que hi hagi mosquiteres en lloc. Ni on penjar les que portem, però ens posem el líquit anti mosquits per si de cas...
Aquest matí la Laura ja s'ha despertat trobant-se millor.
Després de refer la maleta, ens em trobat amb els demés, al menjador, per esmorzar.
Han posat lo habitual: pa (una mica "goma") mantega i melmelada. Però a més, aquí, ens han dut un got amb un líquid vermellós. És una beguda refrescant que anomenen bisap.
Ens ho han portat tot, melmelades, sucre i bisap, tapat amb un posagots de cartró... de seguida ens adonem de la raó.
En molt poc temps han començat a venir les mosques. 

Un exercit  de mosques!!!
Havíem d'estar tota l'estona espantant-les... Uff! I curiosament, quan hem acabat han anat marxant ¡!
En Koumera està discutint amb la recepcionista. Sembla que hi ha hagut mals entesos en el tema econòmic...
Nosaltres anem a buscar les maletes i mentre esperem estar tots, fem un cop d'ull als voltants. Hi ha un Baobab a tocar de la porta, que té  capolls, algunes flors obertes i altres ja passades.
Ara ens faltaria veure el fruit... Oi?
No ens podem entretenir gaire. El camí d'avui és llarg... Així que hem pujat a la "flagoneta" i a creuar Kaolack per sortir a la carretera...
foto Raquel
No hem passat desapercebuts... ;o)
La impressió que dona aquesta ciutat és de una mica de caos...
foto Raquel
Cotxes, motos, peatons, ciclistes, camions...tots es mouen en el mateix espai. Però tot i així sembla que no hi ha problemes...
foto Raquel
Sembla que les mosques també són habitants habituals d'aquesta ciutat...
foto Raquel
De mica en mica ens anem allunyant de la urbs...




















I comencem a veure el camp obert. La Raquel porta un teleobjectiu i capta de prop la gent
Foto Raquel
Foto Raquel


Foto Raquel
És època de sembra, i hi ha molta gent treballant al camp
No hem vist tractors. Tot són carros i eines tirades per animals: ases, cavalls, bous...
També veiem passar un munt de pobles. Tots semblen iguals; un tancat de canya o altres materials vegetals, per sobre del qual es veuen les teulades de palla i branques de les cases...
Foto Raquel
El paisatge és variat
Foto Raquel
També hem vist ramats de vaques i bous...
Fa calor, i poder descansar a l'ombra d'un arbre deu ser agraït
Foto Raquel
Foto Raquel
Foto Raquel


Hem hagut de parar un moment per què la Mònica s'ha trobat malament..., com la Laura ahir...
I hem aprofitat per estirar les cames i fer alguna foto amb els peus a terra :o)
No sembla que sigui massa greu, lo de la Mònica...
Poc després hem arribat a Tambacounda, on ens han donat de dinar. Hi ha hagut una estoneta per refrescar-nos una mica.
, s'han refrescat les noies... Jo he tingut el temps just de fer la foto, i quan em disposava a posar-me el banyador ens han cridat  a dinar...
Us ho explico després.


(Continua aquí  ;o)