Tubab és la primera paraula mandinga que varem aprendre. Ho cridaven les criatures quan ens veien passar, tot saludant amb la ma...
Quan varem arribar a Diakha Madina, mig centenar de nens i nenes corrien al darrera de la nostra furgo cridant: Tubab!! Tubab tibabó náta!! (Els blancs!! Els blancs han arribat!!)
En aquest blog intentaré explicar l'experiència d'aquest viatge mitjançant els dibuixos que vaig fer a la "moleskine", obsequi de la Cari, i amb fotos es clar, també hi posaré fotos :o)
Vull agrair a l'Anna l'ajud per configurar el blog i sobretot per muntar la capçalera. El dibuix és meu, però els colors i la vida els ha posat ella.
EL VIATGE COMENÇA AQUÍ

Pàgines

Llocs visitats

TRADUCTOR

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11. Mostrar tots els missatges

11- PARC NACIONAL NIOKOLO KOBA II

19 de juliol de 2011


Després de dinar hem tingut una estona de descans.
La Mònica ha guardat uns trossos de pa de l'esmorzar i s'ha entretingut a intentar que els macacos li mengessin a la ma...



I sembla que els agrada el pa...






Cada cop arribaven més macacos...
vídeo de Mònica
...el més rapit és el que s'enduia el crostó :o) 
Finalment, però, cap macaco ha menjat directament de la ma de la Mònica. Ens han cridat per continuar el safari. Potser amb una mica més de temps...

A la resta del safari no hem vist massa més varietat d'animals...
Foto Raquel

Foto Raquel




Foto Raquel
Llangardaixos, cérvols  facoquers,  macacos i algun ocell que no hem pogut fotografiar
I tal com estava previst, a la sortida del parc ens esperava en Pap amb la "flagoneta" carregada amb les nostres maletes i preparat per continuar el viatge fins a Kedougou.



 Durant uns quants quilometres, la carretera encara passa pel parc i hem pogut veure alguns animals més. 
 Però com que per aquí hem anat més rapits no sempre ens donava temps de retratar-los. Sort que en Pap frenava una mica quan en veia algun :o)
Més endavant hem trobat pobles


 i 


 gent per la carretera...
... que en alguns trams esta en construcció. 




Sembla que vulguin fer un carril bici ;o)
Foto Raquel
 Ens hem aturat una estona a contemplar el riu Gàmbia i tot el que l'envolta...
El riu és un bon lloc per a fer la bugada i també per rentar-se... deixar que les criatures juguin... i de pas refrescar-se un poc ;o)
 Continuem el viatge, ja faltava poc per arribar a Kedougou. 
Trobem més poblats 

Més carretera en construcció...






...i poc a poc hem anat veient com ens acostàvem a la ciutat...
Per fi arribem, tant de cotxe i tantes coses vistes i viscudes cansa!
Un cop a Kedougou ens estem instal·lant en un campament veí al del Koumera. Igual que a Wassadou, tenim habitacions dobles  amb lavabo, dutxa i llit amb mosquitera.
Al campament del Koumera no hi podem anar per què no hi ha llum. Precisament, a la furgoneta hem carregat un generador des de Dakar per instal·lar-lo al seu campament.
Aquí, a Kedougou, també ens hem de trobar amb alguns mestres de quan la Laura anava a primària...
 Estan aquí des de ja fa dies, en un programa de cooperació.
Però això ja ho explicaré demà, ara anem a instal·lar-nos...
Besà humà

(Continua aquí... :o)