Després de la refrescada de les noies hem entrat al restaurant del hotel.
Un altre cop la pregunta de si volem carn o peix. Començo a pensar que en aquest país no hi ha altra cosa per menjar!!!De tota manera està bo. Hem demanat peix. De moment la panxa em funcionava, encara que no em trobava del tot en plena forma.
Per postres ens han portat una macedònia i també un got de bisap.
La Mònica i la Laura no s'han acabat la macedònia i la Raquel s'ha ofert a menjar-se-la.
Quin saque que té aquesta noia!!! :D
A l'hotel també hi ha escultures i pintures.
 |
| Foto Raquel |
Les portes de les habitacions tenen relleus d'animals.
 |
| Foto Raquel |
Pels carrers de Tambacounda també es poden trobar relleus esculpits en troncs d'arbres! Serien com "graffitis" però en lloc d'esprais de pintura, fan servir gúbies ;o)
Aquest país està ple d'artistes!
 |
| Foto Raquel |
Es nota la influència de la colonització francesa.
També es nota una altra influència, però que no ve de cap colonització, que jo sàpiga... No és la primera samarreta del barça que veiem ;o)
 |
| Foto Raquel |
Ja sabíem que avui tocava carretera tot el dia. Hem anat veient com passava el paisatge a banda i banda...
 |
| mercat |
 |
| Poblat |
Hem tingut un ensurt quan un ocell s'ha estavellat contra el retrovisor de la nostra furgoneta...
Pobre ocell, piulava però no podíem fer-hi res. Estava molt malferit.
En Pap l'ha llençat per la finestra :o(
Una de les coses que comencen a encuriosir-me és la gran quantitat de camions, molt grans, que veiem circular per la carretera.
Alguns avariats, com el de la foto.
 |
| Foto Raquel |
La carretera és un eix important de comunicació, hem trobat gent caminant...
I també unes dones que aprofitaven que estaven fent la bogada per rentar-se elles també. Ens han saludat amb un somriure :o)
El paisatge és molt verd. Hem vist els primers termiters...
 |
| Foto Raquel
... i uns palmerars...
|
... que ens anaven indicant que ens acostàvem a la selva... on es troba el campament de Wassadou.
Aquí dormirem aquesta nit, per demà arribar, per fi al Parc Nacional de Niokolo Koba
El viatge ha estat dur, tantes hores de carretera i... estàvem cansats :o)
Sort que quan hem arribat al campament hem tingut una estona per fer "pantxing" ;o)
 |
| Foto Laura |
I per tafanejar una mica...
La Laura ha volgut provar de fer fotos amb la reflex.
I se n'ha sortit prou bé...
 |
| Laura |
... un paisatge de cine...
...i també animals que no havíem vist mai de tant a prop...
 |
| Foto Laura |
També ha gravat el so de la selva :o) espero que es senti bé...
Hi ha hagut una mica de dispersió del personal... Cosa que trobo normal després de passar tantes hores junts en el cotxe. Però aviat es fa l'hora de sopar i ens retrobem tots al menjador.
 |
| Foto Koumera |
La Mònica i jo no estem gaire fins de la panxa. De fet ella ens diu que s'ha passat tota l'estona al llit. Demanem un arròs bullit per sopar. Quin rotllo! En Koumera ens havia dit que aquí feien el menjar molt bo :o( Però millor no forçar la panxa.
Ha estat un dia intens, més que res per què hem recorregut molts quilòmetres i hem vist moltes coses en poc temps.
Avui ja no hi ha hotel, dormim en casetes de sostre cònic fet amb branques i palla. Molt semblants a les que hem vist durant el trajecte.
JA dins de les habitacions, ja hem trobat les mosquiteres posades. Dos llits, un lavabo, un vater i una dutxa.
A fora, els animals també es preparen per passar la nit. Sentim com en un arbre proper, els micos es barallen per aconseguir la millor branca/llit ;o)
 |
| Foto Laura |
