Tubab és la primera paraula mandinga que varem aprendre. Ho cridaven les criatures quan ens veien passar, tot saludant amb la ma...
Quan varem arribar a Diakha Madina, mig centenar de nens i nenes corrien al darrera de la nostra furgo cridant: Tubab!! Tubab tibabó náta!! (Els blancs!! Els blancs han arribat!!)
En aquest blog intentaré explicar l'experiència d'aquest viatge mitjançant els dibuixos que vaig fer a la "moleskine", obsequi de la Cari, i amb fotos es clar, també hi posaré fotos :o)
Vull agrair a l'Anna l'ajud per configurar el blog i sobretot per muntar la capçalera. El dibuix és meu, però els colors i la vida els ha posat ella.
EL VIATGE COMENÇA AQUÍ

Pàgines

Llocs visitats

TRADUCTOR

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 22. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 22. Mostrar tots els missatges

22- MERCAT DEL PEIX

27 de juliol de 2011

La platja de Mbouru és una meravella. Aquí tot-hom fa alguna cosa. Molts juguen a futbol. 
 Altres corren, fan exercicis gimnàstics. Juguen a volei.
Nosaltres hem anat a donar una volta i hem recollit petxines i closques de cargols

És difícil banyar-se per que hi ha moltes roques. Però una remullada si que hem fet.

Ahir em vaig oblidar d'anotar que mentre miràvem els estels vam presenciar com un iot embarrancava a la platja...

Aquest matí encara hi era...
També que la Raquel va tenir bronca amb una dona que protestava per què li havia fet fotos. En Koumera va haver d'explicar-se en nom d'ella...
Avui, després d'esmorzar ...
 hem fet les maletes, ens acomiadem d'aquest hotel que ens ha semblat paradisíac i ...
...marxem cap a Dakar per veure el mercat del peix...
El mercat té una part a cobert, on per la quantitat de gent no podem fer fotos... ni robades...
 A la platja es pot circular una mica millor, però de tota manera anem amb cura a l'hora de retratar...
 ...i pensar que d'aquí surt el peix que hem menjat aquests dies...
 També em fet el guiri, es clar!





Hi havia paradetes per què compressim coses. Jo crec que no vam veure cap més "guiri" Aquí també es nota la crisi ...
Després de pasejar pel mercat "normal"...



 Hem anat a un mercat d'artesania
  on hem comprat algunes cosetes de record i per la família i amics...
Després, en Pap ens ha convidat a xevoyane (dinar) a casa seva!
No hi ha ni taula ni plats.
 A nosaltres ens deixen culleres però ells tenen per costum menjar amb els dits.
Per xacri (postre) una copa amb una mena de llet merengada amb trocets de fruita. 
 Mmmmm!
 I un mango... aquí són boníssims!!! 
Em sembla que ja ho havia dit algun altre dia :o)

Finalment ens acomiadem de la família amb una foto de grup
Anem cap a Dakar...
Tornem a trobar els venedors ambulants... t'ofereixen de tot...
 Avui tornarem a dormir al primer hotel que vam estar a Dakar. Demà és l'últim dia :( 
i l'aprofitarem per a fer les últimes compres...
Fins demà doncs...
(Continua i acaba Aquí :o)