La platja de Mbouru és una meravella. Aquí tot-hom
fa alguna cosa. Molts juguen a futbol.
Altres corren, fan exercicis
gimnàstics. Juguen a volei.
Nosaltres hem anat a donar una volta i hem recollit
petxines i closques de cargols
És difícil banyar-se per que hi ha moltes roques. Però una remullada si que hem fet.
Ahir em vaig oblidar d'anotar que mentre miràvem els estels vam presenciar com un iot embarrancava a la platja...
Aquest matí encara hi era...
També que la Raquel va tenir bronca amb una dona que protestava per què li havia fet fotos. En Koumera va haver d'explicar-se en nom d'ella...
Avui, després d'esmorzar ...
El mercat té una part a cobert, on per la quantitat de gent no podem fer fotos... ni robades...
A la platja es pot circular una mica millor, però de tota manera anem amb cura a l'hora de retratar...
...i pensar que d'aquí surt el peix que hem menjat aquests dies...
També em fet el guiri, es clar!
Hi havia paradetes per què compressim coses. Jo crec que no vam veure cap més "guiri" Aquí també es nota la crisi ...
Després de pasejar pel mercat "normal"...
Hem anat a un mercat d'artesania
on hem comprat algunes cosetes de record i per la família i amics...
Després, en Pap ens ha convidat a xevoyane (dinar) a casa seva!
No hi ha ni taula ni plats.
A nosaltres ens deixen culleres però ells tenen per costum menjar amb els dits.
Per xacri (postre) una copa amb una mena de llet merengada amb trocets de fruita.
Mmmmm!
I un mango... aquí són boníssims!!! 
Em sembla que ja ho havia dit algun altre dia :o)
Finalment ens acomiadem de la família amb una foto de grup
Anem cap a Dakar...
Avui tornarem a dormir al primer hotel que vam estar a Dakar. Demà és l'últim dia :(
i l'aprofitarem per a fer les últimes compres...
Tus dibujos muy graciosos.
ResponEliminaEl mercado impresionante por la gente y los productos, mejor no pensar en lo que se come de lo contrario te pones enfermo.
Un viaje muy aventurero.
Un abrazo
Gracias Mari-pi-r, los dibujos también contribuyen a recordar el viaje :o)
EliminaSupongo que en tus viajes también habrás encontrado mercados parecidos... ya sabes lo que es jeje
Besos
Uff no sé si sería capaç de visitar el mercat del peix, tot i que estigui a la paltja :(
ResponEliminaCrec que els colors de les verdures i la "paella" senegalesa motiven més.
Ooooooh quina pena!!! Això s'acaba!!!
Si Anna Eme, però el que hi havia a la paella venia del mercat... he he :o)
EliminaTot s'acaba un dia o altre... per deixar pas a altres aventures...
petó
La platja plena de colors, quina passada d'imatge!
ResponEliminaSi Francesca. Feia goig. I les barques són molt maques.
EliminaTeníem d'anar amb compte per fer fotos. No fos cas que algú se'ns enfadés...
Ei! Q t'has deixat el postre bo-boníssim i cassolà q ens van oferir...aquella espècie de llet merengada amb trossets de fruita! mmmm!!! q bo q era!!!
ResponEliminaCert Mònica. Ja està arreglat.
EliminaLa única foto que hi ha de les copes és la que acabo de posar...
Per cert, estàs guapíssima en aquesta foto ;o)
B7s
Benvolgut, aquest blog em continua agradant moltííííísim i em venen moltes ganes d'anar al Senegal, però.... quans dies vau estar que portes un any explicant el viatge? Tinc la impressió que m’expliques la teva primera vida si no fos perquè la Laura no creix!
ResponEliminaHa ha ha, Pedro estimat!
EliminaEl cert és que jo l'estic fent el viatge per segon cop, encara que sigui tot recordant-lo mentre composo els posts.
Em queda explicar un dia a Dakar i la tornada. Suposo que ho explicaré tot en un post.
Si mai us plantegeu un viatge d'aquest calibre, parleu amb en Koumera. No sé si amb una agència de viatges, el que vam viure seria possible.
Bon estiu, si no ens veiem
Una abraçada
He actualitzat el post amb un postre que faltava explicar i una foto de la Mònica :o)
ResponEliminaabraçades
Ei peixet! Quina pinta que té aquesta paella...umm me la menjaria ara mateix! Ja ha transcorregut un any i escaig de l'inici d'aquesta aventura sobre el terreny i blogaire. Et torno a donar les gràcies, per si no ho he fet abans, per fer-me també a mi, rememorar les meves estades a Senegal, i poder gaudir tots junts d'aquestes experiències. Espero que encara et quedin al rebost algunes fotografies més i més històries que contar-nos.
ResponEliminapetonets
Eiii Macondo! Estava bona, si, la paella, però era una mica incòmode menjar així, asseguts a terra. Deu ser per la falta de pràctica :)
EliminaLes gràcies te les donaré jo a tu quan un dia quedem i m'expliquis les teves aventures africanes... ;o) Que em tens intrigat!
I sí. Em queden fotografies (no moltes) i més dibuixets per explicar les experiències finals d'aquest viatge.
Una abraçada