Eren prop de les 3 de la matinada (crec) i l'avió ens ha deixat al mig de les pistes. Hem hagut de pujar a un autobús. Un cop a la terminal, tot-hom s'amuntegava al voltant d'uns mostradors. Allà estaven els qüestionaris que, inqüestionablement, s'havien de omplir per passar la duana.
Els més experimentats ja havien arrambat amb els quatre bolis que hi havia per allà.
Apa! Cerca un boli i a omplir-lo, per després posar-se a una cua interminable.
Preguntaven nom, adreça, estudis (¿?) professió, entre altres coses. També que d'on venies i a on anaves... !
Però a aquelles hores de la matinada un no està per filosofar, així que he omplert allò mig en català mig en francès, i sense ulleres! Que no sé si s'entenia res. Si volen aclariments que ho diguin, he pensat.La veritat és que la Laura m'ha ajudat :o)
Després de presentar passaport i passar controls venia una imatge poc menys que aterradora...
Crec que he exclamat allò de Deus de l'Olimp!
Abans que nosaltres havia arribat un avió amb 700 passatgers i a l'aeroport de Dakar tan sols hi ha una, si si, UNA cinta transportadora per a les maletes.
Tres fileres de gent mirant si sortia la seva maleta. Carretons, maletes enormes, baguls i objectes varis intentaven circular d'entrada i sortida en aquella munió de gent.
Ja no puc dir a quina hora hem rescatat les nostres maletes d'aquell batibull, però després encara hem hagut de passar per un arc magnètic, i les maletes pels raigs X ...
Aquí ni cua ni res. Fica la maleta quant puguis i passa ràpid per "l'aru"...
Aquí ni cua ni res. Fica la maleta quant puguis i passa ràpid per "l'aru"...
Uff! El primer contacte amb el Senegal ha estat una mica estressant! Sort que a la sortida de la terminal hem trobat en Koumera
M'ha tranquil·litzat.
Ell sap com va tot això, he pensat, i ens portarà a un lloc tranquil...
Ell sap com va tot això, he pensat, i ens portarà a un lloc tranquil...
...i he pensat bé :o)
La primera cosa simpàtica que veig: els taxis són de color groc i negre, gairebé igual que a Barcelona!
Tot de taxistes (n'estava ple) ens han abordat oferint-nos transport. Però en Koumera ja n'havia reservat dos que en cinc minuts ens han portat a l'hotel :o) (Quanta gent pel carrer a aquestes hores!)
Tot just hem tingut temps de fer una ullada des de la terrassa de l'hotel i cap a l'habitació.
De l'hotel ja en parlaré demà...
... o més ben dit avui, he he. Falten poques hores per què es faci de dia i en Koumera ens té preparada una excursioneta. Ara hauríem de descansar una mica.
Ups! A la cambra de la Raquel i la Mònica no funciona l'aire condicionat!
Bé, sembla que les canvien de cambra...
Si que fa calor, si...
