5- PHARE DES MAMELLES

(05)
Encara 16 de juliol de 2011
Es nota que estem en una ciutat de costa. De segon ens han portat un peix boníssim. En diuen thief.

Foto Laura

De moment la qüestió del menjar sembla que va bé...

En acabar de dinar encara ens quedava visitar el museu dels esclaus.

Foto Laura

Foto Laura

Molta il·lusió no deuria fer, estar-se tancat i cadenat aquí dins. 
Hem sabut que separaven els homes de les dones. Que hi havia cel·les de castic on entaforaven les persones com si fossin sardines en llauna...
A la plaça central és on es feia la venta, o subhasta.
I algunes barbaritats més...
D'aquesta presó deuria sortir en Kunta Kinte :o)

Foto Koumera

Portàvem el banyador, però no tenim temps...
Se'ns fa una mica tard, hem d'agafar el vaixell de tornada i encara ens queden algunes visites per Dakar. Així que anem tornant...

En Pap ens espera a l'aparcament. 

Un altra cop des de la furgoneta veiem una mica com és aquesta ciutat:

Un altra transport públic ens crida l'atenció

Un baobab amb un lleó gravat al seu tronc...

Parem un moment per veure un edifici oficial

Un llangardaix se'ns creua mentre caminem pel carrer 

Tornem a pujar a la furgo i anem veient: ara una mesquita...

...ara una església catòlica... (coses del colonialisme...)










Però el que més hi ha en aquest país són mesquites.

També hem vist gent corrent i fent gimnàstica a la platja...

Finalment arribem allà on ens volia portar en Koumera...

Le Phare Des Mamelles

 M'encanta aquest far.

 A la part superior de la llanterna hi ha com una sanefa i uns caps de lleó per on s'escapa l'aigua quan plou.

Sembla ser que és, si no el més alt d'Àfrica, un dels que es troben a més alçada (126 mts).

S'anomena així per què està construït a sobre d'un dels dos cons volcànics (mamelles:) que hi ha a Dakar

Hem arribat tard per a la visita al far. Després d'estirar una mica les cames pugem a la furgo

El sol va caient per l'horitzó...

Tornem cap a l'hotel on abans de sopar ens hem banyat. 

Està ple de roques però hem trobat un racó, com una petita piscina, on hem jugat amb les onades.

Contràriament al que ens pensàvem l'Atlàntic no està gaire fred aquí. 

En una d'aquestes roques un pescador de canya...

Sopem carn amb arròs i una salsa una mica forta... però tot boníssim. En Koumera ens diu el significat d'algunes paraules en mandinga... Demà les copio.

Ara anem a dormir que avui ha estat un dia molt intens... i estem cansats.

Demà toca el Llac Rosa...

( Continua aquí... :o)

4- GORÉE

16 de juliol de 2011

Em pujat a la furgo de'n Pap molt il·lusionats. Em començat a veure la ciutat a la llum del dia.

Dakar és una ciutat extensa.
Uns cinc-cents quilometres quadrats.
De camí al port, on hem agafat el vaixell que ens ha portat a l'illa de Gorée, hem pogut veure una part d'aquesta ciutat.

 Oficialment té una població de poc més d'un milió d'habitants, però la seva àrea metropolitana en té uns 2'45 milions.


Algunes coses curioses que hem vist:


La gent porta els paquets al cap. 
Les dones, de més a més, porten els nadons a l'esquena. Agafats amb una mena de mocador gran lligat per sobre del pit.


Renten els cotxes al carrer. Fins i tot els pneumàtics!

També hem vist animals i una mena de "minibus" o taxis col·lectius, amb el cobrador viatjant a fora...    
No sé com explicar-ho. He posat una foto...

En Koumera ens explica que la gent que vol pujar a aquest transport, fa per que pari, i el cobrador que va al darrera pregunta on va. Si els ve de camí, la persona paga el trajecte i puja al vehicle.

Finalment arribem al port.

Pap no ens acompanya, ens recollirà per la tarda.

Hi ha vaixells de càrrega i camions enormes recollint-la

Un cop a l'estació d'embarcament hem d'esperar que arribi el vaixell. Fa calor.

Quan pugem a l'embarcació tenim el primer encontre amb un "caça-turistes"!!!
No el puc evitar. És pesadet. Però el cas és que em vol vendre una andròmina que m'interessa.

Es com una maraca. Dues boles, amb llavors dins, unides per un cordill:  Es diu "cusón".
Jo en volia un i ara en tinc tres. No entraré en detalls... No sóc gaire bon regatejador ...
Després, mentre jo ja em distreia mirant el destí del vaixell,

...la Raquel va aconseguir dos cusóns a millor preu...

foto Laura

L'illa de Gorée és de visita obligada. Des d'aquí s'enviaven els esclaus a diferents parts del mon. Ara és un poble que viu bàsicament del turisme.

Tot i que en Koumera ens diu que que aquest any es veuen pocs turistes.

 Deu ser cosa de la crisi...

Com ja em podia imaginar, aquí la gent no va a la platja a prendre el sol... Van a jugar, banyar-se o a pescar.

Un cop hem desembarcat, mentre s'acosta l'hora de dinar, donem una volta pel poble.

Les cases de cada barri estan pintades segons la nacionalitat dels seus habitants.

Holandesos, francesos, portuguesos... varen viure aquí mentre traficaven amb esclaus.  Però no sé dir-vos a quina nacionalitat correspon cada color :o(

En aquest passeig hem vist el primer Baobab:

És una de les coses que em feia il·lusió veure. Suposo que com molts, la primera notícia d'aquests arbres la vaig tenir llegint "El Petit Princep" de Antoine de Saint Exupéry.

Per tot hi ha artesans i artistes oferint els seus productes... N'hi ha de tota mena; des dels que fan bijuteria, escultures de fusta o pedra, o estampats de roba fins els que aprofiten coses obsoletes: Càmeres de fotos, forquilles desdentades, panys de porta que ja no tanquen...

aquí s'aprofita tot! (foto Laura)

Collarets, bosses de roba, pals de netejar les dents...(foto Laura)

quadres de sorra de colors (foto Laura)

escultures de fusta

més baobabs

S'ens fa tard... Anem tornant cap al poble. Tot això està als afores. Pujant el turó de l'illa...

De baixada veiem un arbre que ens crida molt l'atenció

Però no sabem com es diu :( Te les fulles com d'acàcia i els fruits són llegums molt grans.

En una plaça n'hi ha un ple de gent... a sota. Resguardant-se del sol, que cau a plom. La flor vermella, com una flama.

Hem vist moltes més coses... canons reutilitzats com a vivenda, Roba pintada, cartells indicadors envoltats de bouganvillea...

Tot amb molt de color.

foto de la Laura

foto de la Laura

Però ara ja son les quatre de la tarda. Estem al restaurant, i ens han portat uns gambots que demanen ser devorats sense condicions ;o)

foto del Koumera

Fa poques hores que hem arribat al Senegal i la de coses que hem vist! A la tarda encara hem d'anar a altres llocs de Dakar...

Si tot el viatge anem a aquest ritme... uff!

Mmmmm! Aquests gambots estan boniiissiiims!!!

Fins després. :P

(continua aquí...)

3- 1er DESPERTAR A SENEGAL

16 de juliol de 2011

El meu rellotge biològic no em deixa dormir tot el què voldria.

Ni estant de vacances! 

Tot i així he dormit bé. Poc, però bé. Hem aturat l'aire condicionat per què feia molt soroll, i la veritat no es notava que refredés massa, però teniem un ventilador que ha fet la seva feina.
No hi havia mosquitera, però tampoc tinc cap picada de mosquit.
Així que aquest matí he tingut temps de donar una volta per l'hotel per començar a veure les coses amb la llum del dia, abans no es llevés la resta del grup.
El primer que he notat és que per tot arreu hi ha "art"...
Un quadre a l'habitació...

Escultures de pedra repartides pels racons...

I algunes plantes que no sé com es diuen, però són curioses o tenen flors boniques

Per un costat de l'hotel es pot sortir a la platja...

Per l'altra es surt al carrer... 

¿?

On sembla que ja hi ha algú que vol esmorzar  ;o)

Aquesta visió em fa pensar que potser ja és hora de tornar a la terrassa que dona a la platja.

Allà l'esmorzar ja està preparat i comença a arribar el personal...

No està malament (l'esmorzar): Fruita, pa, mantega i melmelada... 
El pa no és de pagès... Oi? Però amb la mantega i la melmelada es deixa menjar :o)
També ens porten un suc , jo diria que de mango. I un cafè amb llet amb un gust especial que a la Laura li ha agradat...
Li comentem al Koumera que potser, abans de sortir d'excursió hauriem d'anar al banc a canviar moneda. A Barcelona ja ens va dir que era millor fer el canvi aquí, a Dakar.
- No us preocupeu, ara truco al "banquer"... 
-  ¡ !
- ...i ell vindrà aquí a canviar els euros per Francs CFS, que és la moneda de Senegal. Heu de comptar que 1 euro us el canviarà per 660 FCFS 

- Per tenir una idea del que valen les coses a l'hora de comprar,  podem dir que 2000 CFS seran quasi 3 euros...
Mentre ve aquest senyor ens acabem l'esmorzar (ens prenem el "malarone") i en Koumera ens explica quin és el pla de viatge...

...Illa de Gorée, Llac Rosa, Kaolack, Parc de Niocolo-Koba (safari :o), Kedougou (cascada), Diakha Madina (el poble del Koumera), Farabba. I de tornada; un altra cop Kedougou, País Bassari, Kaolack, Mbouru i Dakar...
Uff!   Molta informació de cop... De moment em quedo amb que avui anirem a la illa de Gorée i demà al Llac Rosa.
Després de canviar moneda, en Koumera ens presenta qui serà el nostre xofer durant tot el viatge, en Pap.

Anirem amples, 6 en una furgo de 9 places. Que bé.

Ara em queden deu minuts per escriure això i agafar quatre coses (potser ens banyem a la platja de Gorée :o)
Fins després...

(continua aquí... :o)