17 de juliol de 2011
Mentre la Laura i jo ens banyem a la piscina, sentim uns crits d'admiració i unes risses...
Apaaa! La Raquel s'ha ficat al llac! I després la Mònica l'ha seguit...
 |
| No tinc foto :( |
- Ospa! Laura anem, anem a fer-lis fotos! (dic jo)
Així que sortim de la piscina i anem cap allà, però quan arribem ja han sortit de l'aigua :o(
Quan ens expliquen la sensació de surar més del compte, fem el cor fort i ens fiquem a l'aigua...
Wauuuu!
Has de vigilar que no t'entri aigua als ulls ni a la boca he he, però és divertit...
No t'enfonses!
Surem sense cap esforç!
Però no ens estem massa estona. A més de "guarrindonga" l'aigua està "caldutxu" Així que sortim i anem de pet, un altra cop, a la piscina :o) i ens esbandim la sal...
Allà he vist un plataner amb la flor i els plàtans,
En el petit bosc del costat també hem pogut veure uns ocells groc i negres (com els taxis:)
En un mateix arbre fan molts nius que pengen de les branques.
A dinaaaar! Sentim cridar a en Koumera...
Avui torna a tocar peix. Ens posen una mena d'amanida... De moment tot és molt bo, però amb salses una mica fortes de gust i una mica picants.
Després de dinar no tenim gaire temps. Ens fem la foto de grup i...
...un altra cop a la furgo. El que queda del dia el passarem a la carretera. Així que ens col·loquem, la Raquel a una finestreta i jo a la de l'altre costat per poder fotografiar a banda i banda de la carretera i no fer fotos repetides :o)
 |
| Més parades de mango... |
 |
| Cultiu de baobabs Passem per casa del Pap, que viu en un barri en expansió als afores de Dakar. |
A casa seva agafem una nevera de càmping per carregar-la d'aigua i gel.
Fa calor i tenim molta carretera pel davant...
 |
| Més baobabs... |
El paisatge torna als Baobabs. En veiem molts. És curiosa la distribució de la copa. Suposo que allà on hi ha menys fulles és a on els recol·lectors arriben amb les pèrtigues per collir les fulles.
 |
| Tenen formes ben curioses... |
Em sembla que ja he dit que les mengen com a verdura bullida.
Però no tot són baobabs. També hi ha mangos i altres arbres... crec que són alguna mena d'acàcies.
Els pagesos van tornant cap a casa. Estem en època de sembra i hi ha molta gent treballant al camp.
Ai! Ai! Aiiii!
La Laura sembla que no es troba gaire bé. Ups! Ala! tot el que tenia a la panxa cap a fora! Sort que anàvem previnguts i hem tret una bossa a temps...
Parem per què es calmi una mica. Uff! I aprofitem per estirar les cames.
Hi ha trams de la carretera que estan plens de sots gegants. En aquests trams anem molt lents...
Jo també m'he trobat malament :o(
En el meu cas els problemes són gastrics... Demano al Pap si pot parar...
 |
| Ja queda poca gent al camp |
Entre unes coses i les altres ja pensàvem que no arribaríem a l'hora de sopar a Kaolack... Però si. Amb els últims raigs de sol hem vist unes salines. Prop de Fatick, crec.
A l'últim tram la carretera ja està en bon estat i hem avançat ràpid.
Arribem a Kaolack ja de nit.
Hem deixat les maletes a l'habitació. Tot i tenir la panxa una mica revolucionada he decidit sopar alguna cosa. La Laura no menja res i marxa a dormir. Jo acabo d'escriure això i també.
Ha estat un altre dia molt intens.
Uff, com tots els dies del viatge siguin així no sé com acabarem!!!
Demà hem d'arribar al campament de Wassadou a uns 600 Kms d'aquí!
Des d'allí ens han de portar a fer un safari fotogràfic :o) Però abans ha de passar un altra dia de carretera...
Han kilin kilin kuní ;o)
