17 de juliol de 2011
Mentre la Laura i jo ens banyem a la piscina, sentim uns crits d'admiració i unes risses...
Apaaa! La Raquel s'ha ficat al llac! I després la Mònica l'ha seguit...
 |
| No tinc foto :( |
- Ospa! Laura anem, anem a fer-lis fotos! (dic jo)
Així que sortim de la piscina i anem cap allà, però quan arribem ja han sortit de l'aigua :o(
Quan ens expliquen la sensació de surar més del compte, fem el cor fort i ens fiquem a l'aigua...
Wauuuu!
Has de vigilar que no t'entri aigua als ulls ni a la boca he he, però és divertit...
No t'enfonses!
Surem sense cap esforç!
Però no ens estem massa estona. A més de "guarrindonga" l'aigua està "caldutxu" Així que sortim i anem de pet, un altra cop, a la piscina :o) i ens esbandim la sal...
Allà he vist un plataner amb la flor i els plàtans,
En el petit bosc del costat també hem pogut veure uns ocells groc i negres (com els taxis:)
En un mateix arbre fan molts nius que pengen de les branques.
A dinaaaar! Sentim cridar a en Koumera...
Avui torna a tocar peix. Ens posen una mena d'amanida... De moment tot és molt bo, però amb salses una mica fortes de gust i una mica picants.
Després de dinar no tenim gaire temps. Ens fem la foto de grup i...
...un altra cop a la furgo. El que queda del dia el passarem a la carretera. Així que ens col·loquem, la Raquel a una finestreta i jo a la de l'altre costat per poder fotografiar a banda i banda de la carretera i no fer fotos repetides :o)
 |
| Més parades de mango... |
 |
| Cultiu de baobabs Passem per casa del Pap, que viu en un barri en expansió als afores de Dakar. |
A casa seva agafem una nevera de càmping per carregar-la d'aigua i gel.
Fa calor i tenim molta carretera pel davant...
 |
| Més baobabs... |
El paisatge torna als Baobabs. En veiem molts. És curiosa la distribució de la copa. Suposo que allà on hi ha menys fulles és a on els recol·lectors arriben amb les pèrtigues per collir les fulles.
 |
| Tenen formes ben curioses... |
Em sembla que ja he dit que les mengen com a verdura bullida.
Però no tot són baobabs. També hi ha mangos i altres arbres... crec que són alguna mena d'acàcies.
Els pagesos van tornant cap a casa. Estem en època de sembra i hi ha molta gent treballant al camp.
Ai! Ai! Aiiii!
La Laura sembla que no es troba gaire bé. Ups! Ala! tot el que tenia a la panxa cap a fora! Sort que anàvem previnguts i hem tret una bossa a temps...
Parem per què es calmi una mica. Uff! I aprofitem per estirar les cames.
Hi ha trams de la carretera que estan plens de sots gegants. En aquests trams anem molt lents...
Jo també m'he trobat malament :o(
En el meu cas els problemes són gastrics... Demano al Pap si pot parar...
 |
| Ja queda poca gent al camp |
Entre unes coses i les altres ja pensàvem que no arribaríem a l'hora de sopar a Kaolack... Però si. Amb els últims raigs de sol hem vist unes salines. Prop de Fatick, crec.
A l'últim tram la carretera ja està en bon estat i hem avançat ràpid.
Arribem a Kaolack ja de nit.
Hem deixat les maletes a l'habitació. Tot i tenir la panxa una mica revolucionada he decidit sopar alguna cosa. La Laura no menja res i marxa a dormir. Jo acabo d'escriure això i també.
Ha estat un altre dia molt intens.
Uff, com tots els dies del viatge siguin així no sé com acabarem!!!
Demà hem d'arribar al campament de Wassadou a uns 600 Kms d'aquí!
Des d'allí ens han de portar a fer un safari fotogràfic :o) Però abans ha de passar un altra dia de carretera...
Han kilin kilin kuní ;o)
Buff, ya lo dice mi madre siempre: "por un gustazo, un trancazo" :) Yo también me mareo muy facilmente en los coches cuando no conduzco yo, así que no quiero ni pensar cómo hubiera sido el trayecto...Hasta la próxima!
ResponEliminaLas tomas de los campos me han gustado mucho, especialmente los baobabs.
ResponEliminaLos dibujos que haces resultan muy graciosos.
Un abrazo
Se me olvidó la flor del plátano muy buena, yo nunca la he visto.
ResponEliminaAda, lo de Laura no fue un mareo, más bien una indisposición gástrica. La cogimos todos en diferente grado. Ella lo sacó por arriba y los demás... en fin! Suerte que no duró mucho :o)
ResponEliminaUn abrazo
Mari-Pi-R, yo tampoco había visto nunca esa flor. Es verdaderamente curiosa. El paisaje varió durante todo el viaje, ya lo iréis viendo :o)
Los baobabs son arboles muy curiosos.
Besos
Les indisposicions s'arreglen bé amb una pastilleta. Preciós el paisatge, jo no podia fer fotos perquè anava amb transport públic, així que el trajecte que vau fer en dos dies jo el vaig fer d'una tirada, sortint de Dakar a les 4 del matí fins a Wassa la primera vegada, i la segona el mateix fins a Tamba. Ara gaudeixo de les vostres fotos, a mi em queden altres records...
ResponEliminaT'està quedant un blog fantàstic.
Una abraçada.
Al final varem superar el mal tràngol sense pastilleta. Ens refiavem de la Mònica que és metge, i seguiem les seves indicacions.
ResponEliminaNo sé quan vas fer aquest viatge, però pel què ens explica el Koumera, la carretera havia estat molt però que molt pitjor que ara. I en transport públic... d'una tirada... uff! No sé si ara m'hi apuntaria a fer-ho així :o)
Al blog no penjaré totes les fotos. Si m'envies un correu podria ensenyar-te'n més :o)
B7s
Com sempre, un plaer llegir les incidèmcies del viatge. Malauradament, també es passen mals moments quan canviem els nostres hàbits alimentaris. En aquest post em quedo amb la foto de la flor del plataner, les dones del mercat i els paisatges on es veu la immensitat del cel :)
ResponEliminaGràcies Téro, les que vas penjant al blog segur que són la millor representació del viatge.
ResponElimina(de correu ja n'hi tinc al blog, de les dates dels viatges...recordo el cap d'any del 99-2000 en una petita illa del delta del riu Gàmbia, i l'altre devia ser el 2007 si no recordo malament)
Mola :)
ResponEliminaQuina preciositat la flor del plàtan i els baobabs i els camps llaurats. Aquest blog és una passada, cada dia et superes.
ResponEliminaJo també em marejo molt si no condueixo jo, no vull ni pensar el numeret que us hagués muntat si arribo a venir...
petó!
Gràcies Anna Eme. Les indisposicions, sortosament ens varen venir en aquesta primera part del viatge.
ResponEliminaEls paisatges del camp són molt bonics. Poc contaminats, diria jo.
Les dones... guapes amb els seus vestits de colors, i esveltes.
Hi haurà més fotos
petons
Gràcies a tu. macondo, per anar seguint aquest viatge. És difícil escollir les fotos... n'hi ha tantes...Però sí. Crec que al final quedarà una selecció prou representativa del viatge. És l'avantatge de fer "l'àlbum" poc a poc; post a post... ;o)
petó
Gràcies Emily ;o)
B7s
Gràcies a tu també País Secret, la veritat és que costa una mica construir cada post, però val la pena.
Jo tampoc havia vist la flor del plataner. És curiosa. I a la foto no es veu bé, però estava plena de mosques... Algun insecte haurà de fer la pol·linització... No?
Petó per tu també
Com em neixi un baobab d'aquests al balcó, em sentiràs :-)
ResponElimina