Tubab és la primera paraula mandinga que varem aprendre. Ho cridaven les criatures quan ens veien passar, tot saludant amb la ma...
Quan varem arribar a Diakha Madina, mig centenar de nens i nenes corrien al darrera de la nostra furgo cridant: Tubab!! Tubab tibabó náta!! (Els blancs!! Els blancs han arribat!!)
En aquest blog intentaré explicar l'experiència d'aquest viatge mitjançant els dibuixos que vaig fer a la "moleskine", obsequi de la Cari, i amb fotos es clar, també hi posaré fotos :o)
Vull agrair a l'Anna l'ajud per configurar el blog i sobretot per muntar la capçalera. El dibuix és meu, però els colors i la vida els ha posat ella.
EL VIATGE COMENÇA AQUÍ

Pàgines

Llocs visitats

TRADUCTOR

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mbouru. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mbouru. Mostrar tots els missatges

21- MBOURU

26 de juliol de 2011

A Tamba només hem parat a dormir. 
 Després d'esmorzar...

...tornem a la carretera.
I retrobem els mateixos paisatges que a l'anada cap a Diakha Madina...

 I autocars amb viatgers... 
 I camions... molts camions :o)
 
Ens hem parat a posar benzina. La fragoneta no va si no li poses "suquet", es clar! I ens hem tornat a sorprendre:
En Pap ha fet que comprovessin la pressió de les rodes.
A la benzinera que hem parat tenien mànega per donar pressió, però no portava manòmetre. Per poder comprovar la pressió l'operari en qüestió ha descargolat la vàlvula, l'ha tapat amb el dit mentre agafava la mànega per posar aire després ha fet el mateix per col·locar  un manòmetre de ma i ha repetit la operació de tapar amb el dit mentre tornava a roscar la vàlvula...
Llàstima. No tenia la càmera a ma :(
També hem vist una roda de bicicleta reparada de manera sorprenent...


 I en manifestar-li a en Pap la meva sorpresa m'ha dit:
Recuerda que estamos en África...
... i hem tornat a la carretera...
 On hem continuat retrobant el paisatge que ja coneixem...

 I més camions...
 Fins que hem arribat a Kaolack. Tenim taula reservada al restaurant. Mentre no es fa l'hora de dinar, fem un vol per la ciutat...
 El restaurant on hem dinat té el rentamans a l'exterior. On un rètol deixava molt clar que allò no era pels peus...
 El propietari del restaurant és Libanès, però porta molt temps al Senegal, pel que se sent d'aquí.
Ens ha tractat molt bé. Hem menjat patates fregides!!!
 I de postres ens ha obsequiat amb uns gelats "Magnum" 
Tot un luxe!
Ens ha dit que el primer que cal aprendre a dir, quan vens al Senegal, és: amulhalis Que en olof significa: no tinc diners. Frase molt útil per esquivar els venedors ambulants, que per aquí Kaolack i també a Dakar, poden ser una mica empipadors...
Però, malgrat la hospitalitat que ens ofereix ens hem d'acomiadar i tornar a la carretera...
 ...plena de sots, que han fet la marxa més lenta del què voldríem.
I si que hem patit una mica, però ens distrèiem amb el paisatge:

 I al final hem arribat a Mbouru on l'hotel...
... i la platja on està situat ens han semblat el paradís ;o)
Encara hem tingut temps de prendre una mica el sol...
  A l'aigua era més difícil ficar-se per què hi havia moltes roques :o(
A prop nostre s'han assegut unes dones amb coses per vendre.
   No ens han abordat però, a distància, ens ensenyen la mercaderia. Finalment els hem comprat algunes cosetes de record. En Koumera regateja per nosaltres he he :o)
 Ja començava a baixar el sol... Ens mereixem un descans

Demà anirem a veure el mercat del peix...
  Avui dormirem ben plans!
 Hang Kilin Kilin Kuní
 :o)