A Tamba només hem parat a dormir.
Després d'esmorzar...
...tornem a la carretera.
I retrobem els mateixos paisatges que a l'anada cap a Diakha Madina...
Ens hem parat a posar benzina. La fragoneta no va si no li poses "suquet", es clar! I ens hem tornat a sorprendre:
En Pap ha fet que comprovessin la pressió de les rodes.
A la benzinera que hem parat tenien mànega per donar pressió, però no portava manòmetre. Per poder comprovar la pressió l'operari en qüestió ha descargolat la vàlvula, l'ha tapat amb el dit mentre agafava la mànega per posar aire després ha fet el mateix per col·locar un manòmetre de ma i ha repetit la operació de tapar amb el dit mentre tornava a roscar la vàlvula...
Llàstima. No tenia la càmera a
ma :(
També hem vist una roda de bicicleta reparada de
manera sorprenent...
I en manifestar-li a en Pap la meva sorpresa m'ha dit:
Recuerda que estamos en África...
... i hem tornat a la carretera...
On hem continuat retrobant el paisatge que ja coneixem...
I més camions...
Fins que hem arribat a Kaolack. Tenim taula reservada al restaurant. Mentre no es fa l'hora de dinar, fem un vol per la ciutat...
El restaurant on hem dinat té el rentamans a l'exterior. On un rètol deixava molt clar que allò no era pels peus...
El propietari del restaurant és Libanès, però porta molt temps al Senegal, pel que se sent d'aquí.
Ens ha tractat molt bé. Hem menjat patates fregides!!!
Tot un luxe!
Ens ha dit que el primer que cal aprendre a dir, quan vens al Senegal, és: amulhalis Que en olof significa: no tinc diners. Frase molt útil per esquivar els venedors ambulants, que per aquí Kaolack i també a Dakar, poden ser una mica empipadors...Però, malgrat la hospitalitat que ens ofereix ens hem d'acomiadar i tornar a la carretera...
I si que hem patit una mica, però ens distrèiem amb el paisatge:
... i la platja on està situat ens han semblat el paradís ;o)
Encara hem tingut temps de prendre una mica el sol...
A prop nostre s'han assegut unes dones amb coses per vendre.
No ens han abordat però, a distància, ens ensenyen la mercaderia. Finalment els hem comprat algunes cosetes de record. En Koumera regateja per nosaltres he he :o)
Ja començava a baixar el sol... Ens mereixem un descans
Demà anirem a veure el mercat del peix...
Avui dormirem ben plans!
Hang Kilin Kilin Kuní
:o)
M'ha cridat l'atenció aquell home amb tot el dormitori posat al carrer. Venda? trasllat? dormitori amb vistes? :)
ResponEliminaVenda, Francesca, venda. Allà molts artesans tenen la "botiga" a l'aire lliure ;o)
Eliminapetó
Després de tants camions i tanta carretera, acabar el post amb una platja com aquesta és una benedicció!!!
ResponEliminaUmmm, si haguéssis enquadrat la foto de les venedores a la platja sense els peus i els homes que hi ha a l'esquerra d'elles, t'hagués quedat una composició Gaughin versió africana ;)
Petons.
P.S. Espero que no et molesti el comentari de la foto però trobo bastant lletges les fotos de la gent que es fotografia els peus i els de la teva foto desvíen l'atenció.
Si Anna Eme, exactament una benedicció!!!
EliminaNo m'ha molestat la crítica fotogràfica, al contrari... ja he rectificat. Crec que tens raó. El que passa és que m'hi estic molta estona pe cada post i al final deixo passar coses que no queden bé...
Petó
També trobo que contrasten molt les fotos dels camions i carreteres amb les de les platges del final del dia, és una bona recompensa. I l´exposició de mobles molt curiosa, deu ser fusta originària del país, no?
ResponEliminaCom diu l'Anna Eme una benedicció! País Secret.
EliminaSuposo que si, que deu ser fusta del país. Probablement de baobab o de ceiba (un arbre molt alt que es veu en les fotos del parc nacional de Niokolo-Koba)Encara que també podria ser d'alguna mena d'acàcia...també n'hi ha moltes...
B7s
He encontrado a las vacas muy flacas, el paisaje de la playa fabuloso, y por supuesto todos los inconvenientes de África, pero así es su atractivo.
ResponEliminaUn abrazo
Mari-Pi-R, no creo que las vacas hagan régimen je je. En todo caso forzoso!
EliminaTodas las que vimos en el viaje estaban así. No sé si es la raza o que tienen poco que comer...
Más que inconvenientes incomodidades por no estar acostumbrados a su forma de vivir.
Besos
M'havia oblidat de respondre els comentaris d'aquest post... I'm sorry!
ResponEliminaara vaig...