Tubab és la primera paraula mandinga que varem aprendre. Ho cridaven les criatures quan ens veien passar, tot saludant amb la ma...
Quan varem arribar a Diakha Madina, mig centenar de nens i nenes corrien al darrera de la nostra furgo cridant: Tubab!! Tubab tibabó náta!! (Els blancs!! Els blancs han arribat!!)
En aquest blog intentaré explicar l'experiència d'aquest viatge mitjançant els dibuixos que vaig fer a la "moleskine", obsequi de la Cari, i amb fotos es clar, també hi posaré fotos :o)
Vull agrair a l'Anna l'ajud per configurar el blog i sobretot per muntar la capçalera. El dibuix és meu, però els colors i la vida els ha posat ella.
EL VIATGE COMENÇA AQUÍ

Pàgines

Llocs visitats

TRADUCTOR

20- PAÍS BASARI

25 de juliol de 2011
Avui toca excursió... per veure el Baobab més gran del Senegal :o)
Foto Koumera

Hem anat a un poble del país Bassari. No està lluny. 
 Per la carretera hem trobat incontables camions... 
...i a mi m'ha donat per col·leccionar-los.



Al voltant de les deu arribem a un poble des del que pujarem fins on està el Baobab.


L'Abdul ens ha fet de guia. Un nano molt eixerit ;o) 
 En Koumera ens vol espantar una mica i ens diu que cal pujar una muntanya...
  ...però ell no sap que a nosaltres ja ens agrada això de fer muntanyisme :o)

A qui no sembla agradar-li és a en Pap. Que s'ha quedat a la furgo.
A mida que hem anat pujant ja hem intuït que les vistes des de dalt serien magnífiques...
 I no ens equivocàvem... 
Foto Raquel
 En el mirador ens hem fet les fotos de rigor... en Koumera és una mica pallasso  he he
 El poble on es troba el famós Baobab està a tocar d'aquest mirador
 Semblava un poble fantasma, no hi havia ningú. Es clar que és el temps de treballar al camp...

  Només i hem trobat quatres dones que feien feines "domèstiques"
Foto Raquel
Preparant el ranxo¿?
Foto Raquel
Aquí pujen molts grups de turistes i naturalment ens han ofert les coses que fan
El Baobab està a un centenar de metres del poble.


Foto Koumera


Potser aquest és el més gran del Senegal... però tinc entès que a altres llocs d'Àfrica n'hi ha de més grans.
Ja de tornada passem per l'església...

Si, si.
Tenen església!!! I avui, eventualment, un capellà, he he :o)
Aquí ens hem trobat amb una dona que volia cobrar per casa foto que li fèiem...
(tsssh jo l'he robada)
  De baixada l'Abdul ens ensenya algunes cançons de marxa. I ens hem posat a cantar en plan sortida d'esplai...
Foto Raquel


Hem baixat per l'altra banda de la muntanya, on hem trobat la gent treballant al camp
I en arribar al poble tota la canalla se'ns ha enganxat ;o)
Tornem a pujar a la fragoneta... Ja va sent hora de dinar...
I ho fem en el campament "Le Bédik" Al costat de Bandafassi...
Foto Koumera
El menú... lo de sempre. Però estava boníssim! Teníem gana!
 Després de dinar... no hem pogut resistir fer una becaina ;o)
I tornem a la carretera, que hem d'arribar a Tamba per dormir.
Foto Raquel
I jo he recol·lectat algun altre camió per la col·lecció...

Tornem per al mateixa carretera (no n'hi ha més...:o) I s'ens fa fosc abans d'arribar a l'hotel.
Demà ens espera més carretera :o(
Ara toca descansar, que ha estat un dia molt intens 
 BESÀ HUMÀ

(continua aquí... ;o)

10 comentaris:

  1. Impresionante todo, árboles inmensos, subida a la montaña tuvo su recompensa y el campo con las mujeres son magnificas.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno, pues si que dejé comentarios sin responder!
      Cierto Mari-Pi-R. Impresionante
      Abrazo

      Elimina
  2. Continuen éssent paissatges preciosos però el baobab s'emporta inevitablement l'atenció. M'encanten les sabates de l'Abdul. Em transporten a la infància i als records de platja que m'evoquen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna Eme, em sembla que el calçat que porta l'Abdul és l'espardenya nacional del Senegal :o)
      B7s

      Elimina
  3. El baobab està bé, és grandet, fa patxoca, però es nota que no has vist mai una pomera de Lleida. Allò sí que són arbres espectaculars. Unes imatges molt xules, com sempre. Això sí, a mi em fas una foto mentre faig la migdiada amb la boca oberta i...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauré d'anar a fotografiar les pomeres de Lleida, doncs. Oi Paseante? Quan hi vagi t'aviso i em portes fins on estiguin.
      Lo de la foto de migdiada l'he posat per veure si aquestes noies amb les que vam fer el viatge em diuen alguna cosa als comentaris... per provocar, vaja! :o)
      Una abraçada

      PS: I'm sorry, vaig una mica en retard a contestar comentaris i ja tinc un parell més d'entrades penjades

      Elimina
  4. Els baobabs impressionants, totes les fotos són precioses.
    No hi havia pas un Robert Redford i una avioneta creuant els cels?
    Si és així, a la propera vinc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, a la properat'aviso, País Secret, i si tu vens...el RR i l'avioneta ja apareixeran... ;o)
      petons

      Elimina