Bon dia pel matiiii
 |
 |
 |
 |
Avui no ens hem mogut del poble. Hem fet una visita turistica per conèixer-lo
 |
| Tot-hom es lleva per esmorzar :o) |
L'esmorzar l'hem fet a l'ombra, que encara que el sol no està alt fa una calor sofocant!
Cal regirar el carité per que s'assequi bé
Ens ha saludat la mare del Koumera
Hem visitat "l'alcalde" del poble i el dispensari, on hem vist que tenen una ambulància de Reus ;o)
Aquí hi han arribat moltes coses gràcies a la Caravana Solidària
 |
| Infermeria de Diakha Madina |
Hem pujat al dipòsit d'aigua per poder veure millor el poble
 |
| Cada família un recinte |
A les "cabanes" només s'hi entra per dormir. Pràcticament tota la vida transcorre a l'exterior.
Pero no ens han deixat estar massa estona allà dalt.
Després de veure el poble i visitar l'enfermeria hem tornat a "casa"
Encara ens queda una sorpresa pels nens de Diakha Madina ;o)
 |
| foto Raquel |
La Laura també ha portat llàpissos de colors !!!
Apa! Tots a pintar...
Alguna de les obres d'art...
També han pintat a la meva llibreta...
Però això d'estar-se molta estona quiets i asseguts no fa per la canalla... Així que els proposem saltar una mica i muntem una xarranca :o)
 |
| foto Laura |
 |
| foto Laura |
Però al final s'ho han passat d'allò més bé
 |
| foto Laura |
I si, ho dic bé; al final... perquè ja són quarts de cinc de la tarda i...
...toca marxar cap a Kedougou :(
 |
| foto Koumera |
MBÓ TUMÓ Diakha Madina!
Tornem a la carretera, però Kedougou és a prop i...
...Ens dona temps d'anar al mercar a recollir els pantalons de la Laura i unes polseres amb amulet que també va encarregar.
També recollim els baobab de plata que ens ha fet un joier
Avui dormirem al mateix campament de l'anada.
Demà toca excursió al poble dels Bassari on diuen hi ha el baobab més gran del Senegal.
Encara pot haver un arbre més gran que els que hem vist???
Besà humà
(continua aquí... :o)
la foto de la Laura amb el nen és per emmarcar. i la darrera, de grup m´agrada molt també, teniu un somriure de satisfacció...ells parlen més amb la mirada.
ResponEliminaJa quasi que vindrà el temps de tornar-hi, no?
Si País. Ara que estic repassant fotos... Ui! si t'expliqués. N'hi ha de molt i molt xules. No hi caben totes al blog. I la majoria de bones fotos no són pas meves, de veritat.
EliminaM'agradaria acabar el blog abans no arribi a passar l'any... però ja veig que faig tard... :o(
petó
La foto de la madre del Koumera es muy buena, el colorido de sus prendas le dan toda la belleza a la mujer.
ResponEliminaVeo que habéis participado mucho en los campos y con los niños.
Un abrazo
Gracias Mai-Pi-R, Creo que todo en ese país tiene mucho colorido.
EliminaNos hicimos muy amigos de los niños... eso también es fácil en todas partes No? :o)
besos
Un altre post tendre. Jo també em quedo amb la foto de la Laura amb el nen, està molt ben lograda.
ResponEliminaEiii, no ens fagis esperar tant per al proper post!!!
Gràcies Anna Eme.
EliminaJa voldria publicar més sovint.. ja! Però em costa molt.
Ja no queda molt viatge, però :o(
B7s
Em criden molt l'atenció aquestes cabanes i com no tenen el concepte de llar gens arrelat. Sols dormir...serà per què no necessiten refugiar-se com nosaltres? que en realitat nosaltres correm més perills i més solitud que ells? que aquesta individualitat nostra, aquesta ànima de caragol, és impossible per a ells?
ResponEliminaPots comptar, Francesca, que allà pràcticament tot l'any és estiu en quan a temperatura. Les estacions es compten per la de les pluges i la del temps sec...
EliminaEn tot cas ells deuen còrrer altres menes de perill... ¿?
Una abraçada
Espero que el Boi Ruiz no llegeixi aquest blog, perquè correrà a recuperar l'ambulància de Reus amb tot això de les retallades en Sanitat.
ResponEliminaM'han agradat aquestes cabanes, són així com de conte infantil. Si t'hi fixés bé, a les tres primeres fotos hi ha les tres cabretes (dit amb carinyo), mentre que a la quarta fotografia el "lobo feroz" surt de la caseta després d'haver-se-les menjat. Té cara de tip.
No sé si en treuran gaire profit de l'ambulància. Quan nosaltres vam estar allà tenia la bateria descarregada i no sé si una roda punxada...
EliminaI allà el temps té una altra dimensió. Al Koumera li estaven arreglant una furgoneta des de feia més d'un any...
No cuela Paseante... el conte parla de set cabretes i no tres ;o)
I jo, en tot cas seria un "Lobito bueno"
Una abraçada