Encara 16 de juliol de 2011
Es nota que estem en una ciutat de costa. De segon ens han portat un peix boníssim. En diuen thief.
 |
| Foto Laura |
De moment la qüestió del menjar sembla que va bé...
En acabar de dinar encara ens quedava visitar el museu dels esclaus. |
| Foto Laura |
 |
| Foto Laura |
Hem sabut que separaven els homes de les dones. Que hi havia cel·les de castic on entaforaven les persones com si fossin sardines en llauna...
A la plaça central és on es feia la venta, o subhasta.
I algunes barbaritats més...
D'aquesta presó deuria sortir en Kunta Kinte :o)
 |
| Foto Koumera |
Se'ns fa una mica tard, hem d'agafar el vaixell de tornada i encara ens queden algunes visites per Dakar. Així que anem tornant...
En Pap ens espera a l'aparcament.
Un altra transport públic ens crida l'atenció
Un baobab amb un lleó gravat al seu tronc...
Parem un moment per veure un edifici oficial
Un llangardaix se'ns creua mentre caminem pel carrer
Però el que més hi ha en aquest país són mesquites.
També hem vist gent corrent i fent gimnàstica a la platja...
M'encanta aquest far.
A la part superior de la llanterna hi ha com una sanefa i uns caps de lleó per on s'escapa l'aigua quan plou.
Sembla ser que és, si no el més alt d'Àfrica, un dels que es troben a més alçada (126 mts).
S'anomena així per què està construït a sobre d'un dels dos cons volcànics (mamelles:) que hi ha a Dakar
Hem arribat tard per a la visita al far. Després d'estirar una mica les cames pugem a la furgo
El sol va caient per l'horitzó...
Tornem cap a l'hotel on abans de sopar ens hem banyat.
Està ple de roques però hem trobat un racó, com una petita piscina, on hem jugat amb les onades.
Contràriament al que ens pensàvem l'Atlàntic no està gaire fred aquí.
En una d'aquestes roques un pescador de canya...
Sopem carn amb arròs i una salsa una mica forta... però tot boníssim. En Koumera ens diu el significat d'algunes paraules en mandinga... Demà les copio.
Ara anem a dormir que avui ha estat un dia molt intens... i estem cansats.
Demà toca el Llac Rosa...
