TUBAB! TUBAB!: Faraba

23 de juliol de 2011

Aquest matí, quant m'he llevat, no sabia si encara estava somniant o era realitat el que veien els meus ulls i olorava el meu nas...

Una cafetera!!! En Koumera estava fent cafè de debó!!!

També ens ha fet unes truites... Per fi un esmorzar salat!!!

Després d'aquest fabulós esmorzar, hem saludat alguns familiars...

Hem fet la visita obligada a la mare del Koumera.

i finalment ens hem posat en marxa.

Sortint del poble ens ha sobtat veure un home al costat d'una moto, sota un mango i que portava posat (i cordat) un anorac!!!

Amb la calor que fa, ja de bon matí!!!

Deu ser allò que ens deia en Pap...
...Hem de pensar que això és Àfrica :-/ ¡!

A Faraba Anem amb la furgoneta, no està molt lluny.

Es tracta d'un poble agermanat amb Diakha Madina.
L'últim tram, però, s'ha de fer a peu.

Això ens ha permès veure de prop els formiguers en forma de bolet,

Foto Koumera

Una estranya inscripció a l'herba...

Hem pogut veure uns tèrmits...

(si, hem desfet una mica el formiguer per poder-los fotografiar...)

Quan ja faltava poc per arribar al poble, en Koumera ens ha ensenyat un forn de ferro abandonat.

Resulta que Faraba és un poble de ferrers. (Aquí he de trobar l'eina que vaig veure que utilitzava la gent en el camp)

És un poble com tots els que hem vist: Recintes tancats
amb les típiques construccions cilíndriques...

Foto Raquel

I hem pasat per una zona de cuina. Aquí també fan crema de carité. Es veu que hem vingut en època de fer-la...

...La gent molt amable

...i amb molts nens, per suposat!

La Laura m'anava dient: "Quin nen més guapo, foto papa, foto!" El tenia al darrera. Així que m'he girat, ell s'ha posat bé, i li he fet la foto :o)

Amb tot això, han vingut les dones del poble amb uns bidons grans que feien sonar a manera de tambor...

Així que ja hi tornem a ser! Comencen a sortir ara una, ara una altra a ballar.

Foto Raquel

No importa si tenen la criatura a l'esquena. Així els més petits també ballen!

Foto Koumera

I es clar! Ens han fet ballar a nosaltres, també :P

Jo li he demanat al Koumera si podia comprar aquella eina per cavar la terra. M'ha dit que no en tenien de fetes però que no em preocupés que ara me'n farien una ¡!

Fabricant el mànec

I si, mentre les dones ballaven,

uns homes s'han posat a la feina de fabricar-me una mena d'aixada petita.

Amb un enginy fabricat amb una roda de bicicleta i una bomba de rentadora, un noi avivava el caliu on el ferro es posava al roig viu. I el ferrer l'anava agafant i picant per donar-li forma...

Per acabar el signa :o)

Mentre tant, algunes dones i nens han començat a posar la paradeta de coses que fan per vendre...

I es clar que els hem comprat alguna cosa. Però no s'ha acabat aquí la festa, no.

El mateix home que m'ha fet l'eina, que ja sé que es diu "dabú", és -el cantant- Així que ha acabat el dabú s'ha posat a cantar...i ballar. Després han fet com una assemblea on anaven dient floretes del Koumera (això ho suposem per què l'única cosa que enteníem era "Koumera" :)