18- TARDA LLIURE A DIAKHA MADINA

23 de juliol de 2011

Quan hem tornat de Faraba, els nens i nenes de Diakha Madina ens han vingut a veure. 

Foto Raquel

  Els encanta que els fem fotos i després mirar a la pantalleta de la màquina, com han sortit... 

Foto Raquel

Estan tots la mar de contents...

Foto Raquel

Bé, potser no tots...

Finalment els fem una foto de grup. 

Foto Raquel

 En Koumera ens diu que ja està el dinar i vol fer fora la canalla ;o)

Foto Raquel

 Però després de dinar... la canalla torna :o)

I nosaltres tenim la tarda lliure... Juguem a alguna cosa?

:o)

Algú porta una pilota de tenis!

Sabeu jugar a frontó?

Foto Raquel

Foto Raquel

 Com que no ens en sortim gaire bé, i tampoc pot jugar tot-hom decidim canviar de joc. Demanem si algú ens pot portar una corda i de seguida algú en porta una de prou llarga per...

Saltar!!!

Foto Laura

Foto Laura

Foto Laura

Però això de saltar cansa molt! Fa una calor sufocant i estem tots suats...

Així que els proposem jugar asseguts

Foto Raquel

Foto Raquel

 ...ens passem la pilota dient el nom a qui la tirem...

Així anem aprenent els noms...

Però amb aquest joc tampoc hi juguen tots. 

La Laura, però, ens reserva una sorpresa ;o)

Des de Barcelona ha portat una bossa plena de globus!!!

Una bossa amb 50 globus... en donem un a cada criatura... n'hi haurà prou?

 

Em sembla que les fotos dels retrats son responsabilitat de la Raquel...

La seva càmera s'ha quedat sense bateria i ha agafat la meva... :o)
Però tot lo bo, tard o aviat s'acaba... 

...i els globus no son eterns i peten :o(

 I es fa tard... Hem de preparar la "traca" final del dia. Serà després de sopar. A l'escola dels mestres de Kedougou em van ensenyar a posar en marxa un projector endollat al portàtil. Aquest vespre l'hem muntat al carrer. Un llençol ens ha servit de pantalla. Jo diria que tot el poble era allà.

En Koumera ha portat uns vídeos amb els partits de semifinals i finals on jugava en Fode, el seu nebot. 

No he pogut fer fotografies però he intentat que quedés constància d'aquest aconteixement amb un dibuixet.

Foto Koumera

 Se m'havia passat aquesta foto del Koumera! :o)

 No sóc futbolero, però m'ha emocionat veure aquests vailets jugant. I cada cop que en Fode se'l veia agafant la pilota o xutant un gol tot el poble l'aclamava.

Després d'aquest matí i tarda tant intensos ens mereixem un bon descans i anem a dormir. Demà tenim dia lliure. Anirem de visita pel poble.

 HANG KILIN KILIN KUNÍ

(Continua aquí... ;o)

17- FARABA

23 de juliol de 2011

Aquest matí, quant m'he llevat, no sabia si encara estava somniant o era realitat el que veien els meus ulls i olorava el meu nas...

Una cafetera!!! En Koumera estava fent cafè de debó!!!

També ens ha fet unes truites... Per fi un esmorzar salat!!!

Després d'aquest fabulós esmorzar, hem saludat alguns familiars...

Hem fet la visita obligada a la mare del Koumera.

 i finalment ens hem posat en marxa.

Sortint del poble ens ha sobtat veure un home al costat d'una moto, sota un mango i que portava posat (i cordat) un anorac!!!

Amb la calor que fa, ja de bon matí!!!

Deu ser allò que ens deia en Pap... 
...Hem de pensar que això és Àfrica  :-/ ¡!

A Faraba Anem amb la furgoneta, no està molt lluny.

Es tracta d'un poble agermanat amb Diakha Madina.
L'últim tram, però,  s'ha de fer a peu.

Això ens ha permès veure de prop els formiguers en forma de bolet,

Foto Koumera

Una estranya inscripció a l'herba...

Hem pogut veure uns tèrmits...

    (si, hem desfet una mica el formiguer per poder-los fotografiar...)

Quan ja faltava poc per arribar al poble, en Koumera ens ha ensenyat un forn de ferro abandonat.

Resulta que Faraba és un poble de ferrers. (Aquí he de trobar l'eina que vaig veure que utilitzava la gent en el camp)










És un poble com tots els que hem vist: Recintes tancats 
amb les típiques construccions cilíndriques... 

Foto Raquel

I hem pasat per una zona de cuina. Aquí també fan crema de carité. Es veu que hem vingut en època de fer-la...

...La gent molt amable

...i amb molts nens, per suposat! 

La Laura m'anava dient: "Quin nen més guapo, foto papa, foto!" El tenia al darrera. Així que m'he girat, ell s'ha posat bé, i li he fet la foto :o)

Amb tot això, han vingut les dones del poble amb uns bidons grans que feien sonar a manera de tambor...

Així que ja hi tornem a ser! Comencen a sortir ara una, ara una altra a ballar.

Foto Raquel

No importa si tenen la criatura a l'esquena. Així els més petits també ballen! 

Foto Koumera

I es clar! Ens han fet ballar a nosaltres, també :P

Jo li he demanat al Koumera si podia comprar aquella eina per cavar la terra. M'ha dit que no en tenien de fetes però que no em preocupés que ara me'n farien una ¡!

Fabricant el mànec 

I si,  mentre les dones ballaven, 

uns homes s'han posat a la feina de fabricar-me una mena d'aixada petita.

Amb un enginy fabricat amb una roda de bicicleta i una bomba de rentadora, un noi avivava el caliu on el ferro es posava al roig viu. I el ferrer l'anava agafant i picant per donar-li forma...

Per acabar el signa :o)

Mentre tant, algunes dones i nens han començat a posar la paradeta de coses que fan per vendre...

I es clar que els hem comprat alguna cosa. Però no s'ha acabat aquí la festa, no.

El mateix home que m'ha fet l'eina, que ja sé que es diu "dabú", és  -el cantant- Així que ha acabat el dabú s'ha posat a cantar...i ballar. Després han fet com una assemblea on anaven dient floretes del Koumera (això ho suposem per què l'única cosa que enteníem era "Koumera" :)

Però ja se'ns ha fet tard. En Pap ens espera a la furgoneta per anar a dinar a Diakha Madina.

Un dels nois del poble ens acompanya un tros i ens ensenya l'arbre d'on treuen els fruits per fer la crema de carité

L'arbre es diu seiowé

El fruit s'anomena seé (carité)

Finalment tornem cap el poble del Koumera.

Són quarts de tres i ja tenim gana!

La tarda la tindrem lliure. Suposo que mirarem de conèixer millor el poble.

Però això serà després, ara toca dinar.

KONKOBENNA!

 

(Continua AQUÍ... ;o)