Tubab és la primera paraula mandinga que varem aprendre. Ho cridaven les criatures quan ens veien passar, tot saludant amb la ma...
Quan varem arribar a Diakha Madina, mig centenar de nens i nenes corrien al darrera de la nostra furgo cridant: Tubab!! Tubab tibabó náta!! (Els blancs!! Els blancs han arribat!!)
En aquest blog intentaré explicar l'experiència d'aquest viatge mitjançant els dibuixos que vaig fer a la "moleskine", obsequi de la Cari, i amb fotos es clar, també hi posaré fotos :o)
Vull agrair a l'Anna l'ajud per configurar el blog i sobretot per muntar la capçalera. El dibuix és meu, però els colors i la vida els ha posat ella.
EL VIATGE COMENÇA AQUÍ

Pàgines

Llocs visitats

TRADUCTOR

18- TARDA LLIURE A DIAKHA MADINA

23 de juliol de 2011

Quan hem tornat de Faraba, els nens i nenes de Diakha Madina ens han vingut a veure. 
Foto Raquel
  Els encanta que els fem fotos i després mirar a la pantalleta de la màquina, com han sortit... 
Foto Raquel
Estan tots la mar de contents...
Foto Raquel
, potser no tots...

Finalment els fem una foto de grup. 
Foto Raquel

 En Koumera ens diu que ja està el dinar i vol fer fora la canalla ;o)
Foto Raquel
 Però després de dinar... la canalla torna :o)
I nosaltres tenim la tarda lliure... Juguem a alguna cosa?
:o)
Algú porta una pilota de tenis!
Sabeu jugar a frontó?
Foto Raquel
Foto Raquel
 Com que no ens en sortim gaire bé, i tampoc pot jugar tot-hom decidim canviar de joc. Demanem si algú ens pot portar una corda i de seguida algú en porta una de prou llarga per...
Saltar!!!

Foto Laura
Foto Laura
Foto Laura
Però això de saltar cansa molt! Fa una calor sufocant i estem tots suats...
Així que els proposem jugar asseguts
Foto Raquel
Foto Raquel
 ...ens passem la pilota dient el nom a qui la tirem...

Així anem aprenent els noms...
Però amb aquest joc tampoc hi juguen tots. 
La Laura, però, ens reserva una sorpresa ;o)
Des de Barcelona ha portat una bossa plena de globus!!!
Una bossa amb 50 globus... en donem un a cada criatura... n'hi haurà prou?
 

Em sembla que les fotos dels retrats son responsabilitat de la Raquel...
La seva càmera s'ha quedat sense bateria i ha agafat la meva... :o)
Però tot lo bo, tard o aviat s'acaba... 
...i els globus no son eterns i peten :o(
 I es fa tard... Hem de preparar la "traca" final del dia. Serà després de sopar. A l'escola dels mestres de Kedougou em van ensenyar a posar en marxa un projector endollat al portàtil. Aquest vespre l'hem muntat al carrer. Un llençol ens ha servit de pantalla. Jo diria que tot el poble era allà.
En Koumera ha portat uns vídeos amb els partits de semifinals i finals on jugava en Fode, el seu nebot. 
No he pogut fer fotografies però he intentat que quedés constància d'aquest aconteixement amb un dibuixet.
Foto Koumera
 Se m'havia passat aquesta foto del Koumera! :o)

 No sóc futbolero, però m'ha emocionat veure aquests vailets jugant. I cada cop que en Fode se'l veia agafant la pilota o xutant un gol tot el poble l'aclamava.
Després d'aquest matí i tarda tant intensos ens mereixem un bon descans i anem a dormir. Demà tenim dia lliure. Anirem de visita pel poble.


 HANG KILIN KILIN KUNÍ

(Continua aquí... ;o)

12 comentaris:

  1. Quines cares que tenen aquests nens i quin ulls. Me´ls menjaria.
    Des d´un principi ja vaig veure que aquest blog ens reservava imatges precioses. Dia a dia es va confirmant.
    petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies País...
      Sento no publicar més sovint...
      Encara queden imatges precioses...
      ...fins el final :o)
      petons

      Elimina
  2. Es sorprendente pero en todos los lugares los niños quieren que les hagas fotos y luego verlas por la cámara.
    Afortunadamente que tenias los globos con esto llegaron a captar la atención.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Mari-Pi-R, los niños són niños en todas partes, No?
      besos

      Elimina
  3. Quina idea més bona això dels globus. Quines carones amb una cosa tan senzilla...si és que...jo ho tinc més que comprovat: no hi ha res que diverteixi més que allò senzill, com fer bombolles de sabó o fer volar globus...M'encanta la foto de la nina asseguda al portal amb un globus verd!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira Francesca!, hauria estat bé lo de les bombolles de sabó!
      El proper cop que vagi a l'Àfrica hi pensaré ;o)
      La foto que dius la va fer la princesa. Té bon ull :o)
      petó

      Elimina
  4. Són super fotogènics els nens africans. I el post és dels millors, sino el millor, que has fet d'aquest viatge. M'ha encantat tota la senzillesa que es "respira", tot i estar darrere de la pantalla de l'ordinador. Ens fa sentir la calor sufocant, ens fas sentir la cridoria dels nens, ens fas sentir l'emoció de tot el poble veient en Fode en acció... Molt bò Tero!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Anna Eme. Si, els nens són fotogènics. Potser van ser els millors dies del viatge. Més que res pel contacte humà amb la gent del poble i amb els nens, es clar...
      Però encara queden emocions fortes ;o)
      petó

      Elimina
  5. Jo tinc un pendrive amb els 10 millors partits del Barça de les darreres temporades. Quedem? Portaré globus :-)

    Les fotos són molt xules. I ja he avisat als Mossos d'Esquadra que la País Secret menja nens. Aquesta setmana suposo que sortirà al TN la seva detenció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha ha! No és el mateix veure el Barça que aquells marrecs corrent i xutant la pilota, Paseante. I em consta que tu ho saps ;o) És molt millor veure els marrecs...
      País Secret és tan secret que no la deuen haver trobat, els mossos. No he vist la notícia de la seva detencióal TN :o)

      Una abraçada

      Elimina
  6. Em menjo els nens a petons, així la mort és més dolça.
    Xivato!

    ResponElimina