Em pujat a la furgo de'n Pap molt il·lusionats. Em començat a veure la ciutat a la llum del dia.
Dakar és una ciutat extensa.
Uns cinc-cents quilometres quadrats.
De camí al port, on hem agafat el vaixell que ens ha portat a l'illa de Gorée, hem pogut veure una part d'aquesta ciutat.
Algunes coses curioses que hem vist:
La gent porta els paquets al cap.
Les dones, de més a més, porten els nadons a l'esquena. Agafats amb una mena de mocador gran lligat per sobre del pit.
Renten els cotxes al carrer. Fins i tot els pneumàtics!
També hem vist animals i una mena de "minibus" o taxis col·lectius, amb el cobrador viatjant a fora...
No sé com explicar-ho. He posat una foto...
En Koumera ens explica que la gent que vol pujar a aquest transport, fa per que pari, i el cobrador que va al darrera pregunta on va. Si els ve de camí, la persona paga el trajecte i puja al vehicle.
Finalment arribem al port.
Pap no ens acompanya, ens recollirà per la tarda.
 |
| Hi ha vaixells de càrrega i camions enormes recollint-la |
Un cop a l'estació d'embarcament hem d'esperar que arribi el vaixell. Fa calor.
Quan pugem a l'embarcació tenim el primer encontre amb un "caça-turistes"!!!No el puc evitar. És pesadet. Però el cas és que em vol vendre una andròmina que m'interessa.
Jo en volia un i ara en tinc tres. No entraré en detalls... No sóc gaire bon regatejador ...
Després, mentre jo ja em distreia mirant el destí del vaixell,
...la Raquel va aconseguir dos cusóns a millor preu...
 |
| foto Laura |
L'illa de Gorée és de visita obligada. Des d'aquí s'enviaven els esclaus a diferents parts del mon. Ara és un poble que viu bàsicament del turisme.
Tot i que en Koumera ens diu que que aquest any es veuen pocs turistes.
Deu ser cosa de la crisi...
Com ja em podia imaginar, aquí la gent no va a la platja a prendre el sol... Van a jugar, banyar-se o a pescar.
Un cop hem desembarcat, mentre s'acosta l'hora de dinar, donem una volta pel poble.
Les cases de cada barri estan pintades segons la nacionalitat dels seus habitants.
Holandesos, francesos, portuguesos... varen viure aquí mentre traficaven amb esclaus. Però no sé dir-vos a quina nacionalitat correspon cada color :o(
En aquest passeig hem vist el primer Baobab:
És una de les coses que em feia il·lusió veure. Suposo que com molts, la primera notícia d'aquests arbres la vaig tenir llegint "El Petit Princep" de Antoine de Saint Exupéry.
Per tot hi ha artesans i artistes oferint els seus productes... N'hi ha de tota mena; des dels que fan bijuteria, escultures de fusta o pedra, o estampats de roba fins els que aprofiten coses obsoletes: Càmeres de fotos, forquilles desdentades, panys de porta que ja no tanquen...
 |
| aquí s'aprofita tot! (foto Laura) |
 |
| Collarets, bosses de roba, pals de netejar les dents...(foto Laura) |
 |
| quadres de sorra de colors (foto Laura) |
 |
| escultures de fusta |
 |
| més baobabs |
S'ens fa tard... Anem tornant cap al poble. Tot això està als afores. Pujant el turó de l'illa...
De baixada veiem un arbre que ens crida molt l'atenció
Però no sabem com es diu :( Te les fulles com d'acàcia i els fruits són llegums molt grans.
En una plaça n'hi ha un ple de gent... a sota. Resguardant-se del sol, que cau a plom. La flor vermella, com una flama.
Hem vist moltes més coses... canons reutilitzats com a vivenda, Roba pintada, cartells indicadors envoltats de bouganvillea...
Tot amb molt de color.
 |
| foto de la Laura |
 |
| foto de la Laura |
Però ara ja son les quatre de la tarda. Estem al restaurant, i ens han portat uns gambots que demanen ser devorats sense condicions ;o)
 |
| foto del Koumera |
Fa poques hores que hem arribat al Senegal i la de coses que hem vist! A la tarda encara hem d'anar a altres llocs de Dakar...
Si tot el viatge anem a aquest ritme... uff!
Mmmmm! Aquests gambots estan boniiissiiims!!!
Fins després. :P
