Em pujat a la furgo de'n Pap molt il·lusionats. Em començat a veure la ciutat a la llum del dia.
Dakar és una ciutat extensa.
Uns cinc-cents quilometres quadrats.
De camí al port, on hem agafat el vaixell que ens ha portat a l'illa de Gorée, hem pogut veure una part d'aquesta ciutat.
Algunes coses curioses que hem vist:
La gent porta els paquets al cap.
Les dones, de més a més, porten els nadons a l'esquena. Agafats amb una mena de mocador gran lligat per sobre del pit.
Renten els cotxes al carrer. Fins i tot els pneumàtics!
També hem vist animals i una mena de "minibus" o taxis col·lectius, amb el cobrador viatjant a fora...
No sé com explicar-ho. He posat una foto...
En Koumera ens explica que la gent que vol pujar a aquest transport, fa per que pari, i el cobrador que va al darrera pregunta on va. Si els ve de camí, la persona paga el trajecte i puja al vehicle.
Finalment arribem al port.
Pap no ens acompanya, ens recollirà per la tarda.
 |
| Hi ha vaixells de càrrega i camions enormes recollint-la |
Un cop a l'estació d'embarcament hem d'esperar que arribi el vaixell. Fa calor.
Quan pugem a l'embarcació tenim el primer encontre amb un "caça-turistes"!!!No el puc evitar. És pesadet. Però el cas és que em vol vendre una andròmina que m'interessa.
Jo en volia un i ara en tinc tres. No entraré en detalls... No sóc gaire bon regatejador ...
Després, mentre jo ja em distreia mirant el destí del vaixell,
...la Raquel va aconseguir dos cusóns a millor preu...
 |
| foto Laura |
L'illa de Gorée és de visita obligada. Des d'aquí s'enviaven els esclaus a diferents parts del mon. Ara és un poble que viu bàsicament del turisme.
Tot i que en Koumera ens diu que que aquest any es veuen pocs turistes.
Deu ser cosa de la crisi...
Com ja em podia imaginar, aquí la gent no va a la platja a prendre el sol... Van a jugar, banyar-se o a pescar.
Un cop hem desembarcat, mentre s'acosta l'hora de dinar, donem una volta pel poble.
Les cases de cada barri estan pintades segons la nacionalitat dels seus habitants.
Holandesos, francesos, portuguesos... varen viure aquí mentre traficaven amb esclaus. Però no sé dir-vos a quina nacionalitat correspon cada color :o(
En aquest passeig hem vist el primer Baobab:
És una de les coses que em feia il·lusió veure. Suposo que com molts, la primera notícia d'aquests arbres la vaig tenir llegint "El Petit Princep" de Antoine de Saint Exupéry.
Per tot hi ha artesans i artistes oferint els seus productes... N'hi ha de tota mena; des dels que fan bijuteria, escultures de fusta o pedra, o estampats de roba fins els que aprofiten coses obsoletes: Càmeres de fotos, forquilles desdentades, panys de porta que ja no tanquen...
 |
| aquí s'aprofita tot! (foto Laura) |
 |
| Collarets, bosses de roba, pals de netejar les dents...(foto Laura) |
 |
| quadres de sorra de colors (foto Laura) |
 |
| escultures de fusta |
 |
| més baobabs |
S'ens fa tard... Anem tornant cap al poble. Tot això està als afores. Pujant el turó de l'illa...
De baixada veiem un arbre que ens crida molt l'atenció
Però no sabem com es diu :( Te les fulles com d'acàcia i els fruits són llegums molt grans.
En una plaça n'hi ha un ple de gent... a sota. Resguardant-se del sol, que cau a plom. La flor vermella, com una flama.
Hem vist moltes més coses... canons reutilitzats com a vivenda, Roba pintada, cartells indicadors envoltats de bouganvillea...
Tot amb molt de color.
 |
| foto de la Laura |
 |
| foto de la Laura |
Però ara ja son les quatre de la tarda. Estem al restaurant, i ens han portat uns gambots que demanen ser devorats sense condicions ;o)
 |
| foto del Koumera |
Fa poques hores que hem arribat al Senegal i la de coses que hem vist! A la tarda encara hem d'anar a altres llocs de Dakar...
Si tot el viatge anem a aquest ritme... uff!
Mmmmm! Aquests gambots estan boniiissiiims!!!
Fins després. :P
Què bonica i pintoresca aquesta illa, encara que haguem de recordar la seva horrible historia pasada. Sembla que aquí el temps s'aturi per deleitar-nos en totes les petites coses que ens ofereix: els colors, els cartells, els arbres, les paradetes d'artesania, el menjar... Segur que, veient aquestes fotos, deus estar enyorant l'slow time. Ara ens falta el sopar del dia 16, ¿no? ;)
ResponEliminaP.S. Al Senegal també pinten graffitis, ji, ji, els he vist a la primera foto.
Petons.
...Per cert, els lleons et persegueixen arreu on vas!
ResponEliminaGambots amb Coca-Cola?
ResponEliminaSacrilegi!!!!!
Quins colors que té l´illa de Gorée i quanta imaginació, l´art no té fronteres.
Això si que és viatjar sense haver de passar el tràmit de l´aeroport. M´encanta!
Et felicito , noi , pel viatge , per les fotos , pels dibuixos i pel blog i l'alegría de viure que transmet!
ResponEliminaL'any que ve , on?
Muy bueno todo, paisaje, curiosidades, colorido fascinante, me recuerda un poco a Cuba en las provincias.
ResponEliminaSaludos
Me ha gustado mucho la foto de los carteles de colores con la bugamvilia y también el árbol gigante lleno de personas debajo. Preciosas estas dos imágenes y todo lo que pueden significar. Bonito viaje.
ResponEliminaBona observació sobre "els que no van a prendre el sol", m'encanten les fotos, els colors i els teus dibuixos, ara...vosaltres heu sortit una mica descolorits...però molt riallers. Ei, que la coca-cola lliga amb tot!!!
ResponEliminaSi, Anna Eme, aquesta foto dels graffitis és de les primeres que vaig fer.
ResponEliminaNo sé si són els lleons que em segueixen o jo que els cerco ;o)
petons
País Secret, en Koumera ens dona sorpreses. Acabàvem de seure i amb la calor que feia hem demanat les coca coles. No sabíem que vindrien aquests gambots de primer!!!
Cert, l'art no te fronteres. I aquesta illa és plena de colors...Serà així d'acolorit tot el Senegal? ;o)
Petons també per a tu
Gràcies MK. L'any que ve, si tot va bé a Hongria :o) Encara ho he de lligar. Però també encara falta molt.
gràcies per passar-te per aquí. Una abraçada
Saludos Mari-Pi-R
Bueno, no he estado en Cuba. Tendré que programar ese viaje algún día. Celebro que te guste todo lo que cuelgo aquí.
besos
Pues si, Ada. Para mi ésas imágenes significan que la gente vive en color. Hay mucha luz y mucho color Y eso seguro que influye en la alegría que desprenden.
La foto de los carteles es de mi hija.
besos también para ti.
Macondo, el que és jo, encara estava en estat de xoc per tot el que estava veient en poques hores i per com em varen engatussar tres "cusóns".
Però segur que al final del viatge ens hauran pujat els colors ;o)
La coca-cola del Senegal és una mica diferent que la d'aquí. Té com menys gas, i potser un regust més dolcet.
Celebro que t'agradin les fotos els colors i els meus dibuixos.
una abraçada
Hola Artista! Cada día más completo, dominando la fotografía, el dibujo, la narrativa de viajes... Fantástico!
ResponEliminaHe estado un tiempo fuera de juego. Voy volviendo... Un abrazo! (O más)
Gràcies Pedro,
ResponEliminaja saps que ets ben rebut en aquesta casa.
Celebro que t'agradi com està quedant el blog.
La idea és que us feu una idea (valgui la redundància) del que vaig veure i viure en aquell país.
Abraçades múltiples per a tu també
Tinc un parell de cusons que et podria deixar molt bé de preu. En parlem :-)
ResponElimina