16 de juliol de 2011
El meu rellotge biològic no em deixa dormir tot el què voldria.
Ni estant de vacances!
Tot i així he dormit bé. Poc, però bé. Hem aturat l'aire condicionat per què feia molt soroll, i la veritat no es notava que refredés massa, però teniem un ventilador que ha fet la seva feina.No hi havia mosquitera, però tampoc tinc cap picada de mosquit.
Així que aquest matí he tingut temps de donar una volta per l'hotel per començar a veure les coses amb la llum del dia, abans no es llevés la resta del grup.
El primer que he notat és que per tot arreu hi ha "art"...
Un quadre a l'habitació...
I algunes plantes que no sé com es diuen, però són curioses o tenen flors boniques
Per un costat de l'hotel es pot sortir a la platja...
Per l'altra es surt al carrer...
¿?
On sembla que ja hi ha algú que vol esmorzar ;o)
Aquesta visió em fa pensar que potser ja és hora de tornar a la terrassa que dona a la platja.
Allà l'esmorzar ja està preparat i comença a arribar el personal...
El pa no és de pagès... Oi? Però amb la mantega i la melmelada es deixa menjar :o)
També ens porten un suc , jo diria que de mango. I un cafè amb llet amb un gust especial que a la Laura li ha agradat...
Li comentem al Koumera que potser, abans de sortir d'excursió hauriem d'anar al banc a canviar moneda. A Barcelona ja ens va dir que era millor fer el canvi aquí, a Dakar.
- No us preocupeu, ara truco al "banquer"...
- ¡ !
- ...i ell vindrà aquí a canviar els euros per Francs CFS, que és la moneda de Senegal. Heu de comptar que 1 euro us el canviarà per 660 FCFS
Mentre ve aquest senyor ens acabem l'esmorzar (ens prenem el "malarone") i en Koumera ens explica quin és el pla de viatge...
Uff! Molta informació de cop... De moment em quedo amb que avui anirem a la illa de Gorée i demà al Llac Rosa.
Després de canviar moneda, en Koumera ens presenta qui serà el nostre xofer durant tot el viatge, en Pap.
Anirem amples, 6 en una furgo de 9 places. Que bé.
Ara em queden deu minuts per escriure això i agafar quatre coses (potser ens banyem a la platja de Gorée :o)Fins després...
Uyyyy, que curtet aquest post!!! Ens falta el dinar i el sopar per acabar el dia!!!
ResponEliminaSi Anna Eme, però és que aquest viatge està essent molt intens i no tinc prou estones per escriure, de tantes coses que veiem i ens passen... :o)
ResponEliminaNo pateixis que hem dinat i sopat.
I ja he preguntat al Koumera com es diu petó en mandinga
Dasumbó
:o)
Si, sí, a mi també m´agradaria tenir informació gastronòmica local, el malarone no he pogut saber que és , l´enllaç no em furula ;-)
ResponEliminaM´agraden els detalls que fotografies, quina tetera més xula!
Tooot arribarà, País Secret...
ResponEliminaEl malarone són les pastilles per prevenir la malària o paludisme.
Contra aquesta malaltia no hi ha vacuna.
Aquest medicament, el que fa és evitar que es desenvolupi la malaltia en cas que tinguessis la "mala pata" que et piqués un mosquit portador...
Si que és xula si, però... una tetera de plàstic¿? N'hem vist més. Hauré de preguntar al nostre "cicerone" a veure què ens diu d'aquestaaa... "tetera" ...
B7s
Tooot arribarà, País Secret...
ResponEliminaEl malarone són les pastilles per prevenir la malària o paludisme.
Contra aquesta malaltia no hi ha vacuna.
Aquest medicament, el que fa és evitar que es desenvolupi la malaltia en cas que tinguessis la "mala pata" que et piqués un mosquit portador...
Si que és xula si, però... una tetera de plàstic¿? N'hem vist més. Hauré de preguntar al nostre "cicerone" a veure què ens diu d'aquestaaa... "tetera" ...
B7s
T'estic llegint el viatge al revés de com el vas fer i no he vist que expliquis el preu de les coses. Suposo que tot és molt més econòmic que aquí.
ResponElimina