18 de juliol de 2011
Les habitacions son grans, i hi ha aire condicionat. Encara no hem vist que hi hagi mosquiteres en lloc. Ni on penjar les que portem, però ens posem el líquit anti mosquits per si de cas...
Aquest matí la Laura ja s'ha despertat trobant-se millor.
Després de refer la maleta, ens em trobat amb els demés, al menjador, per esmorzar.
Han posat lo habitual: pa (una mica "goma") mantega i melmelada. Però a més, aquí, ens han dut un got amb un líquid vermellós. És una beguda refrescant que anomenen bisap.
Ens ho han portat tot, melmelades, sucre i bisap, tapat amb un posagots de cartró... de seguida ens adonem de la raó.
En molt poc temps han començat a venir les mosques.
Un exercit de mosques!!!
Havíem d'estar tota l'estona espantant-les... Uff! I curiosament, quan hem acabat han anat marxant ¡!
Ara ens faltaria veure el fruit... Oi?
Havíem d'estar tota l'estona espantant-les... Uff! I curiosament, quan hem acabat han anat marxant ¡!
En Koumera està discutint amb la recepcionista. Sembla que hi ha hagut mals entesos en el tema econòmic...
Nosaltres anem a buscar les maletes i mentre esperem estar tots, fem un cop d'ull als voltants. Hi ha un Baobab a tocar de la porta, que té capolls, algunes flors obertes i altres ja passades.
No ens podem entretenir gaire. El camí d'avui és llarg... Així que hem pujat a la "flagoneta" i a creuar Kaolack per sortir a la carretera...
 |
| foto Raquel |
No hem passat desapercebuts... ;o)
La impressió que dona aquesta ciutat és de una mica de caos...
Cotxes, motos, peatons, ciclistes, camions...tots es mouen en el mateix espai. Però tot i així sembla que no hi ha problemes...
També veiem passar un munt de pobles. Tots semblen iguals; un tancat de canya o altres materials vegetals, per sobre del qual es veuen les teulades de palla i branques de les cases...
 |
| foto Raquel |
 |
| foto Raquel |
Sembla que les mosques també són habitants habituals d'aquesta ciutat...
 |
| foto Raquel |
De mica en mica ens anem allunyant de la urbs...
I comencem a veure el camp obert. La Raquel porta un teleobjectiu i capta de prop la gent
 |
| Foto Raquel |
 |
| Foto Raquel |
 |
| Foto Raquel |
És època de sembra, i hi ha molta gent treballant al camp
No hem vist tractors. Tot són carros i eines tirades per animals: ases, cavalls, bous...
 |
| Foto Raquel |
 |
| Foto Raquel |
També hem vist ramats de vaques i bous...
Fa calor, i poder descansar a l'ombra d'un arbre deu ser agraït |
| Foto Raquel |
 |
| Foto Raquel |
 |
| Foto Raquel |
Hem hagut de parar un moment per què la Mònica s'ha trobat malament... Bé, com la Laura ahir...
I hem aprofitat per estirar les cames i fer alguna foto amb els peus a terra :o)
Poc després hem arribat a Tambacounda, on ens han donat de dinar. Hi ha hagut una estoneta per refrescar-nos una mica.
Hoy nos enseñas la cara menos amable: moscas, tumulto, vacas flacas, campos áridos...o ¿soy yo que me he despertado negativa? :) Por ahora, me siguen fascinando los baobabs. El resto...un buen ejercicio para apreciar lo que tenemos en Europa. Quien sabe, tal vez se nos acabe pronto, así como pintan las cosas...
ResponEliminaEl contrast del blau de la piscina amb la resta és considerable, però és bo de veure i no deixar mai de conscienciar-se.
ResponEliminaLes fotos camperoles les trobo molt maques , em recorden algunes de no fa tants anys per aquí. El que no vull ni imaginar és el mal que els deu fer l´esquena si arriben a vells.
I les flors, sempre les flors, boniques perquè sí.
:-)
Me han gustado especialmente las fotos del campo.
ResponEliminaEl desayuno bastante ligero, afortunadamente que tenias muchas moscas, jaja.
Un abrazo
A mi també em sobta el contrast de colors...sabent que a Tamba hi té un campament turístic en copropietat just al costat del riu, amb un paisatge meravellós envoltat de camps de cultiu. Això sí, ni pensament de banyar-se al riu, no fos cas que sortís un cocodril, un barà o un hipopòtam, que també n'hi ha. Segur que del parc ens mostraràs una mica de fauna. Em deleixo per seguir veient les fotos i els teus comentaris.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Uff és agradable nedar en una piscina amb aquest blau tan impactant però fa mal als ulls veure-la quan el viatge s'endinsa cada vegada més en la seva esència. També ens hem d'acostumar a veure les parts lletges del teu viatge, com aquestes mosques empipadores. Tot i així, aquest país té encant i transmet una pau i un ritme que nosaltres desconeixem. M'han agradat molt les fotos de la Raquel. Em quedo amb la del arbre agraït que ofereix la seva ombra per a descansar i la de les vaques i els bous.
ResponEliminaNo me seas pesimista Ada! Seguro que por aquí salimos adelante.
ResponEliminaSi que es un poco triste la suciedad por las calles i las moscas... un incordio.
Veremos el baobab más grande de Senegal. O eso dicen...
Besos optimistas ;o)
M'agraden els contrasts, País Secret... Els paisatges del camp són el millors, però tot en conjunt està ple de colors i vida. Jo també vaig pensar en que això es podia veure al nostre país, no fa tant.
B7s
Si Mari-Pi-R. Los desayunos fueron casi todos del mismo estilo...Las moscas un incordio :o)
besos
Macondo, si et refereixes al campament del Koumera... Abans no ho sé, però ara el té a Kedougou. Ja hi arribarem. És molt bonic. I sí, està al costat del riu.
El proper post ja arribem al parc Nacional... ;o)
una abraçada
A tot arreu hi ha de tot, Anna. És cert que aquest país viu a un altre ritme. Tot hom va més tranquil, no hi ha presa per a res, o això semblava ;o)
La Raquel va fer molt bones fotos, a més portava un teleobjectiu que li va permetre acostar-se molt a allò que volia retratar.
Un petó
Gràcies per estalviar-nos la teva foto en banyador :-)
ResponElimina