Ahir vam arribar a Kedougou vora quarts de set de la tarda,
després de deixar les coses, en Koumera ens va portar fins l'escola on els mestres cooperants estaven instal·lats.
Allà ens varem trobar amb l'Àfrica, la dona de'n Koumera, cosa que va provocar comentaris de lo mogudeta que passaria la nit ara que estava el seu marit aquí, he he
No ens va donar temps a veure gaire cosa. El Campament està a un extrem del poble.
Però ens vam aturar al "BAR" on acostuma a anar el Koumera,
i tastar els refrescs que tenen aquí
Una mena de "fanta" però amb menys "bombolletes"
I avui, en llevar-nos i després d'esmorzar (el de sempre), el primer que hem fet és anar al mercat
 |
| Foto Raquel |
Sempre m'ha agradat visitar els mercats d'arreu on vaig. És on pots veure com és la gent del lloc. I on pots entrar en contacte amb ells.
Ja ho havíem vist a Dakar i els altres llocs per on hem passat, però avui hem estat més a prop d'aquesta gent que, tot i tenir els carrers de terra, van impecables.
Sobretot elles. Amb uns vestits de molts colors i estampats variats. Emmidonats, que de lluny semblen sintètics, però pel que ens expliquen els agrada molt.
Sobretot elles. Amb uns vestits de molts colors i estampats variats. Emmidonats, que de lluny semblen sintètics, però pel que ens expliquen els agrada molt.
 |
| Aquí en Koumera compra roba |
Per lo general, elles són guapíssimes. A banda de la brillantor dels vestits també els llueix la pell. Potser és per la crema de "carité"
En venen a tot arreu, fins i tot per la carretera, en ampolles de diferents volums (ja n'hem comprat:)
El Koumera vol encarregar, a un sastre de confiança, la confecció de vestits per a la botiga que té a Barcelona i ha demanat a les noies si volen fer de maniquins per prendre les mides.
a la Laura, la Mònica i la Raquel
Després em donat un tomb pel mercat i pel poble.
 |
| Foto Raquel |
 |
| Aquí també coneixen el Messi... :o) |
 |
| Foto Raquel |
La part del menjar (carn i peix) emmmm... no he fet fotos. Hi havia poca llum i tot era molt estret i també per que, esstooo... Uff, molta mosca.
Avui fa molta calor.
Millor no pensar que els del campament compren aquí el que després ens menjarem :o(
Hem passat ràpid per aquesta zona, també per la flaire que feia...
parades de menjar, parades de crema de carité, tallers de bici i moto...
 |
| Sabó per rentar roba |
...fruites, roba...
 |
| Foto Koumera |
Hem comprat algunes teles i després hem anat a donar un vol pel poble
No és el primer cop que ens trobem un ramat pel carrer... són com una part de la ciutadania... sembla que van per on volen i s'estan allà on els va bé.
 |
| Aquí també hi ha camions grans, grans!!! |
En Koumera ens porta a l'escola on l'Àfrica i la resta de mestres cooperants estan fent els tallers...
...d'informàtica...
...de danses
Vídeo Koumera
Qué bé que s'ho passen... ;o)
Molts dels mestres cooperants havien estat mestres de la Laura a primària i s'han alegrat molt de veure-la. L'han presentada als seus alumnes senegalesos amb orgull :o)
Després de que ens expliquesin tot el que fan i de saludar, hem anat tornant cap el campament i ens hem trobat una colla de nens al costat d'un baobab (en mandinga = Sitó)
Li hem fet una forta abraçada...
 |
| La Raquel jugava amb els nens ;o) |
...a veure si ens transmet la seva fortalesa i la saviesa de tants anys viscuts... :o)
 |
| Foto Raquel |
 |
| Foto Raquel |
De tornada al campament, per anar a dinar hem trobat un altra camió tipus cursa "Paris-Dakar" És curiós que utilitzen lones gegants de propaganda, com les que cobreixen bastides en els edificis, per tapar la caixa del camió.
 |
| Foto Raquel |
Avui s'agraeix el no haver de pujar a la flagoneta per fer quilometres de carretera!!
Després de dinar tornarem al poble, per voltar.
En Koumera té coses seves a fer així que anirem a la nostra... ;o)
Fins després
A mi también me gusta pasearme por los mercados, siempre y cuando te dejen libre de mirar y no te mareen con su venta.
ResponEliminaUn abrazo
M'encanta com es vesteixen les dones africanes, com també m'encanta com ho fan les hindi, en el seu dia a dia. L'elegància que elles desprenen, nosaltres l'hem perdut fa temps per la comoditat impersonal i lletja de les samarretes i el shorts. Ho sento molt per les nenes catalanes però les senegaleses estan molt mes guapes. Per això trio la foto de la venedora de teles que està amb el Kumera.
ResponEliminaanna
Yo me quedo con el abrazo al baobab. :)
ResponEliminaMari-Pi-R; En este mercado, te ofrecían cosas, pero si les decías que no te interesaba no te perseguían, como nos ocurrió en Dakar y otras ciudades.
ResponEliminaSiempre me han gustado los mercados...
Besos
A que sí, Anna! Nosaltres varem estar parlant d'això durant el viatge. Ens va semblar que part de l'elegancia amb la que, no tant sols es vesteixen, també en com es mouen, deu tenir molt a veure amb lo de portar coses al cap. Això les obliga a tenir l'esquena recta...
La venedora a més era molt simpàtica :o)
petons
Ada. Jo no sé si el baobab ens va transmetre la seva energia però que va ser agradable t'ho asseguro :o)
un petó gran, guapa!
Arribo tard, però arribo.
ResponEliminaPenso el mateix de les dones africanes, són elegantíssimes. M´ha agradat molt el contrallum del vestit verd d´una de les fotos del principi i la venedora ambulant, preciós l´estampat. No m´importaria gens vestir així quan fa bon temps,tirem massa de texans i samarreta per alló de la comoditat, però penso que no hi ha res més cómode i femení que un vestit per una dona.
Els mercats també m´agraden, com que no sento males olors i no veig mosques des d´aquí hi deixaria el moneder .
I per cert, la pell i les espatlles de l´aprenent de sastre també van untades de mantega de carité ? ;-)
El més elegant: la samarreta del Messi :-) No hi ha color.
ResponElimina