Després de dinar descansem una mica. Qui més qui menys troba coses per fer. Uns miren la tele (hi fan un combat d'aquells de una mena de lluita lliure) Altres escrivim, o llegim un llibre. En Pap sembla content de no haver de conduir... i conduir... tot el dia.
Hem pres unes coca-coles i ens disposem a marxar cap el poble.
No hem arribat a Kedougou per passar-nos la tarda asseguts al bar del campament!
No hem arribat a Kedougou per passar-nos la tarda asseguts al bar del campament!
De fet avui està programat dia lliure. En Koumera també aprofita per fer les seves coses. Però ens ha presentat al seu nebot Bangali, que ens acompanyarà. En Bangali ve amb un amic seu...
 |
| Foto Raquel |
Quan arribem al riu, hi ha gent esperant per passar a l'altra banda. |
| Foto Raquel |
És curiós que qui estira de la corda per moure el transbordador, son els mateixos passatgers...
 |
| Foto Raquel |
S'han de posar una jaqueta-salvavides, però sembla que no n'hi ha per tot-hom.
Tornem cap el poble tot xerrant amb en Bangali i el seu amic. El paisatge és molt verd,
 |
| Foto Laura |
Ara és quan la gent aprofita per preparar la terra
sembrar o plantar.
 |
| Foto Raquel |
Hem vist un motocultor. Mentre fèiem carretera recordo haver vist un tractor, però majoritàriament utilitzen animals per treballar la terra.
Finalment hem arribat al poble. Hem tornat al bar d'aquest matí i hem tastat el suc de guaiaba. Mmmm, prefereixo el de pinya :o)
Hem tornat a veure la mesquita i ens hem passat al costat del mercat. I és que és el centre del poble...
Aquí no és estrany veure carros al costat de quatre per quatres i bicicletes. També hem vist alguns llocs on tenen la cafetera al carrer i per uns cèntims et pots prendre un cafè. I és que tot ho fan al carrer!!!
Quan ja començava a fosquejar ens hem arribat on els mestres i hem trobat al Jordi (profe de gimnàstica de la Laura) envoltat de ventiladors (fa moooolta calor) i acabant de muntar un post en el blog del projecte que fan a Kedougou.
Avui ha estat un dia tranquil. El primer de tot el viatge. Hem descansat, sobretot, de carretera.
Demà anem d'excursió.
Tot el dia!
En Koumera ens portarà a una cascada on ens podrem banyar :P
Ara ja es fosc i tornem al campament per sopar i anar a dormir
Han Kilin Kilin Kuní
Los paisajes verdes me han gustado.
ResponEliminaSaludos
Arribats fins aquí, només puc dir (amb molta pena): Jo tenia una granja a l'Àfrica...
ResponEliminaVerds, blaus i marrons! És una bona combinació de tonalitats que s'adiuen molt bé amb els colors vius dels mercats. Amb aquest post només ens falta ensumar les olors, bones i dolentes del que veiem. LLàstima que internet no ens permeti ni olorar ni tocar. Si poguéssim fer-ho em llençava per la pantalla :)
ResponEliminaTrio l'última foto tot esperant la cascada!
Els verds i la darrera foto: quina pau...Bonne nuit ;-)
ResponEliminaT'està quedant un blog molt bonic, amb tota aquella exuberància africana que tots tenim en ment.
ResponEliminaTodo estaba muy verde Mari-Pi-R. Era una maravilla!
ResponEliminabesos
Ospa! macondo! Això m'ho has d'explicar! Una granja a l'Àfrica? I de que era la granja? I on? I..
Això si que és una sorpresa!
Bé, si no vols comentar-ho per aquí em pots escriure... Si vols, es clar...
petó
Anna, al pas que anem, no m'estranyaria que un dia d'aquests puguem fer tot això que dius... fins i tot lo de tirar-te per la pantalla he he ;o)
Ja tenim aquí la cascada... ja no us faig esperar més. Però és què he volgut encabir tot un dia en un post, i potser m'ha sortit una mica llarg.
Petó
Certament, País Secret. El que es respirava era pau. Ara, pel que sento a les notícies hi ha una mica de rebombori amb les eleccions... A totes bandes couen faves... que diríem :o)
B7s
Paseante! Benvingut a aquest viatge virtual pel Senegal...
Et deuries passar tot un matí mirant les entrades antigues, No? he he. No te les contestaré totes. Jo no disposo de tant temps...
T'agraeixo, però la dedicació i els comentaris.
Un dia em vas dir que podria escriure, i ja veus, escric... ;o)
Una abraçada
Et vaig llegir tot el viatge que has explicat fins ara un migdia de diumenge, amb un platet de fuet, un d'olives i un de papates de xurrero per fer el vermut. Va ser una estona molt agradable. Em va agradar aquesta combinació de fotografies, textos i dibuixos. Té encant aquest blog.
ResponElimina