21 de juliol de 2011
Les tres de la matinada
plop!
- Ai! (jo)
plop
Ui!...
plop, plop
MERDA!
- Que paaassaaa? (Laura)
- Que cau aigua del sostre, Laura! A la meva cara!!!
Està caient una de grossa...
No volies mullar-te sota la pluja africana? ...
Ara pots!
;o)
Naturalment no s'hi ha posat. Ha continuat dormint. O això crec.
Jo he aconseguit desviar la gotera posant una bossa de plàstic a sobre de la mosquitera.
El soroll dels trons, però, m'ha tingut molta estona despert. No era una tempesta com les de "casa" que ara veus un llamp i al cap d'una estona ve el tro... Aquí se sentien els trons un darrera l'altre. Sense parar!!!
He intentat gravar-ho amb el mòbil però no ha funcionat :o(Quan ens hem llevat, de la tempesta tan sols ha quedat la terra mullada. La Raquel i la Mònica també han tingut gotera, però en Koumera diu que ha hagut de moure el llit perquè li queia una cascada!!!
 |
| En Koumera cada dia deia el mateix ;o) |
I justament avui toca anar a la cascada :D Així que un cop esmorzats...
Hem agafat la tovallola, el banyador, aigua i carmanyoles i cap a la furgo.
No hem tingut molta estona de carretera. Lo just per trobar-nos un camió tot terreny
i veure un camp sembrat d'aquells curiosos formiguers que semblen casetes de nans...
També hem trobat bassals,
 |
| Foto Raquel |
es clar,
després de tanta pluja...
Fins que hem arribat on ja no es pot continuar amb cap tipus de vehicle
Per arribar a la cascada hem hagut de caminar una mica...
...per la selva...
Però al final ha valgut la pena
 |
| Foto Koumera |
Hem estat els primers en arribar i ens hem pogut banyar tranquil·lament
 |
| Foto Koumera |
Es podia passar per darrera de la cascada i se m'ha acudit fer una foto des d'allà. Però com fer-ho sense mullar la màquina de fotos?
:o)
 |
| Foto Koumera |
Amb la capelina, es clar!
 |
| Foto des de la cascada |
Després que en Koumera ens mostres algunes habilitats que té ...ha començat a arribar més gent i hem aprofitat per dinar. I després de recollir ...
...hem anat tornant cap a la "fragoneta"
 |
| És un fòssil de bistec, això? |
En Pap insisteix en que ens fem una foto amb ell, al davant del formiguer de termites ...
I també ens trobem (ja comença a ser habitual) amb un seguidor del barça...
Ha estat un matí profitós. La tarda la teniem lliure, però ja que en Koumera havia d'arreglar algunes coses en el seu campament (La Girafe) l'hem acompanyat fins allà per veure'l.
S'hi pot arribar a peu.
Aquest mango és seu ;o)
El campament és una monada
Amb vuit habitacions
 |
| Menjador |
El menjador gran i amb butaques super-còmodes... :o)
Allà hem conegut un noi (ara no recordo el nom) que ens ha dit que ballava breakdance a una de les discoteques del poble. Les noies s'han interessat de seguida i han quedat d'anar-hi...
Per cert, que les hi ha posat uns 21 anys a cada una... i s'han posat de contenteees! (es clar!)
Deixem "Le Giraffe" enrere.
Anem al campament on estem instal·lats a l'espera de l'hora de sopar.
 |
| Hi ha nens per tot arreu :o) |
Demà és l'últim dia dels mestres a Kedougou
 |
| Foto Laura |
i ens han convidat a sopar amb ells, justament al local on després es suposa que veurem ballar BreakDance...
Ha estat millor la companyia que el menjar... Una mena de pinxos de difícil maneig :P
 |
| Foto Laura |
Després tot-hom ha marxat a descansar.
Tots? Nooo! ...
La Mònica i la Raquel es volien quedar per lo del Break... I com que jo era el que xapurrejava una mica el francès... m'ha tocat quedar-me amb elles. Finalment, però no ens hem pogut quedar. Havíem de pagar, tot i que ja erem dins :o( ...i lo del BreakDance no estava molt clar que es fes. En tot cas ho feien molt tard... Així que hem decidit tornar al campament.
No comptàvem, però, que en aquest país no hi ha enllumenat municipal...
I la nit era fosca fosca... Alguna gent portava lots, però la majoria s'hi veien a les fosques!
Nosaltres havíem d'anar amb compte no trepitjar els gossos i cabres que dormien al mig del carrer. Si veiem una cosa blanca... oju! :o) També hem hagut d'anar amb compte amb els bassals d'aigua...
En un moment donat hem notat que ens seguia una moto (amb la llum apagada!) Fins que finalment l'individu en qüestió ens ha parlat en castellà... Uff! Em pensat ;o)
Es tractava d'un professor de castellà que volia practicar una mica :o) Ens ha acompanyat una estona...
Finalment hem arribat al campament. Demà acomiadarem els mestres i després marxem de Kedougou per anar cap el poble del Koumera: Diakha Madina
Així queee...
Han Kilin Kilin Kuní
Esta etapa no tiene desperdicio: tormentas, cascadas, breakdance y estos árboles impresionantes...sigue siendo un relato muy interesante!
ResponEliminaAvui el comentari hauria de ser molt llarg, i no sé si tinc temps i ganes. Només diré que tant de bo que els propers líders d'aquest país tinguin el coratge d'independitzar-se de la tirania que van patir durant tants anys de ser menystinguts pels colonitzadors i que deixin de sentir-se culpables perquè d'aquesta manera deixaran de culpabilitzar a aquells que no són responsables de la seva situació actual. El món és molt complicat i amb ell les relacions entre les persones, però d'alguna manera hi ha qui encara creu que millorar és possible, essent honestos al marge d'institucions i individus. Una part de mi sobreviurà en aquest campament, aquesta és la meva granja a l'Àfrica.
ResponEliminaEp, t'has descuidat de posar les fotos de l'atac d'un cocodril sota aquella cascada. Em vas explicar que et vas llençar a l'aigua amb el ganivet del pa i que vas començar a rodolar abraçat a aquell rèptil de tres metres, en plan Tarzan. Ja les posaràs quan tinguis un momentet.
ResponEliminaAvui he vist al Telenotícies una notícia inquietant que parlava d'aldarulls al Senegal. Esperem que torni la calma a aquell país que sembla bonic en les teves imatges i en els teus relats.
PD: Si em pagues, et ballo breakdance a la plaça de la Virreina :-)
Un post d'aigua amb tormenta inclosa, doncs ja sabíem que aniries a la cascada :) Deu ser impressionant sentir només el soroll de l'aigua com cau i que, a sobre et puguis remullar. Avui no trio foto (bé, sí, m'ha agradat el fòssil del bistec). Em quedo amb el teu últim dibuix!
ResponEliminaBueno los viajes tienen de todo, pero hay que ver por donde os paseáis.
ResponEliminaLos dibujos son muy buenos, me ha gustado la foto de las chabolas.
Un abrazo