Tubab és la primera paraula mandinga que varem aprendre. Ho cridaven les criatures quan ens veien passar, tot saludant amb la ma...
Quan varem arribar a Diakha Madina, mig centenar de nens i nenes corrien al darrera de la nostra furgo cridant: Tubab!! Tubab tibabó náta!! (Els blancs!! Els blancs han arribat!!)
En aquest blog intentaré explicar l'experiència d'aquest viatge mitjançant els dibuixos que vaig fer a la "moleskine", obsequi de la Cari, i amb fotos es clar, també hi posaré fotos :o)
Vull agrair a l'Anna l'ajud per configurar el blog i sobretot per muntar la capçalera. El dibuix és meu, però els colors i la vida els ha posat ella.
EL VIATGE COMENÇA AQUÍ

Pàgines

Llocs visitats

TRADUCTOR

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris quart dia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris quart dia. Mostrar tots els missatges

11- PARC NACIONAL NIOKOLO KOBA II

19 de juliol de 2011


Després de dinar hem tingut una estona de descans.
La Mònica ha guardat uns trossos de pa de l'esmorzar i s'ha entretingut a intentar que els macacos li mengessin a la ma...



I sembla que els agrada el pa...






Cada cop arribaven més macacos...
vídeo de Mònica
...el més rapit és el que s'enduia el crostó :o) 
Finalment, però, cap macaco ha menjat directament de la ma de la Mònica. Ens han cridat per continuar el safari. Potser amb una mica més de temps...

A la resta del safari no hem vist massa més varietat d'animals...
Foto Raquel

Foto Raquel




Foto Raquel
Llangardaixos, cérvols  facoquers,  macacos i algun ocell que no hem pogut fotografiar
I tal com estava previst, a la sortida del parc ens esperava en Pap amb la "flagoneta" carregada amb les nostres maletes i preparat per continuar el viatge fins a Kedougou.



 Durant uns quants quilometres, la carretera encara passa pel parc i hem pogut veure alguns animals més. 
 Però com que per aquí hem anat més rapits no sempre ens donava temps de retratar-los. Sort que en Pap frenava una mica quan en veia algun :o)
Més endavant hem trobat pobles


 i 


 gent per la carretera...
... que en alguns trams esta en construcció. 




Sembla que vulguin fer un carril bici ;o)
Foto Raquel
 Ens hem aturat una estona a contemplar el riu Gàmbia i tot el que l'envolta...
El riu és un bon lloc per a fer la bugada i també per rentar-se... deixar que les criatures juguin... i de pas refrescar-se un poc ;o)
 Continuem el viatge, ja faltava poc per arribar a Kedougou. 
Trobem més poblats 

Més carretera en construcció...






...i poc a poc hem anat veient com ens acostàvem a la ciutat...
Per fi arribem, tant de cotxe i tantes coses vistes i viscudes cansa!
Un cop a Kedougou ens estem instal·lant en un campament veí al del Koumera. Igual que a Wassadou, tenim habitacions dobles  amb lavabo, dutxa i llit amb mosquitera.
Al campament del Koumera no hi podem anar per què no hi ha llum. Precisament, a la furgoneta hem carregat un generador des de Dakar per instal·lar-lo al seu campament.
Aquí, a Kedougou, també ens hem de trobar amb alguns mestres de quan la Laura anava a primària...
 Estan aquí des de ja fa dies, en un programa de cooperació.
Però això ja ho explicaré demà, ara anem a instal·lar-nos...
Besà humà

(Continua aquí... :o)

10- PARC NACIONAL NIOKOLO KOBA

19 de juliol de 2011

Podria dir que he passat la nit del lloro. Mitja nit assegut al vàter... A l'últim em pensava que em desmaiava, les cames em feien figa però vaig arriba al llit i finalment em vaig adormir. Aquest matí, però m'he llevat com nou. Així que ens hem vestit hem anat al menjador a esmorzar. La Mònica explica que es troba molt millor, en Koumera també ha hagut de visitar el vàter... Però tots hem menjat alguna cosa (pa, melmelada..., el de sempre) Cal tenir alguna cosa sòlida per prendre el maleït "malarone"... La Mònica ens diu que podria ser un dels responsables de les descomposicions gàstriques. Doncs l'hem de prendre fins una setmana després de tornar a casa!!!
Després de fer les maletes ens tornem a trobar al menjador.
Foto Raquel
 Avui toca safari i pugem a un 4x4. 
En Pap agafarà les maletes i ens ha de recollir a la sortida del parc, per continuar el viatge fins a Kedougou. 
De Wassadou a l'entrada del parc hi ha pocs kms. De seguida arribem.
Ens han vingut a saludar un munt de criatures... 
Sembla ser que aquest any no passen gaires "tubab", i la nostra arribada és com una festa.
Tots volen que els fem fotos ;o)
Foto Laura

Foto Raquel
I després volen veure si han quedat guapos... ;o)
Foto Raquel
Mentre fèiem fotos, en Koumera arreglava els papers per entrar al parc nacional.




Quan per fi hem pujat al cotxe, encara hem fet un bon tros sense veure animals. 


El vídeo és de la Mònica
Només una mena de gallines pintades, que així que sentien el soroll del cotxe desapareixien a tota pastilla...
Foto Raquel

Mentre ens acostàvem a la selva, el guia ens explicava com havíem d'actuar si veiem un animal...
Però, el primer que hem vist i amb el que ens hem volgut retratar és un enorme termiter.
I quan hem començat a veure animals, hem entès el que ens deia el guia:
Foto Raquel
Cal no cridar, ni dir : allà allà allà... O , miramiramira...
Per què s'espanten i surten corrents o desapareixen volant...
Foto Raquel


La Raquel i jo ens hem posat un a cada banda del jeep per no perdre oportunitats de retratar bestioles...


Alguns animals, però, no semblaven espantar-se amb la nostra presència. Fins i tot, el guia ens ha deixat baixar del cotxe per poder fer millor les fotos...
Altres s'amagaven darrera els arbres...
També hem vist flors, i el paisatge... xulu, xulu ;o)
Foto Raquel

De mica en mica anàvem descobrint animals, aquí i allà...
Foto Raquel
Per no espantar-los, fèiem uns copets a la xapa del cotxe i el conductor parava



Cap al migdia ens hem aturat al "Centre de Recherche de primatologie de Simenti"
Hi hem trobat un taxi ¡! 


Foto Laura
I un escorpí...


En un altra racó hem descobert una família de facoqueros. Nosaltres els hem batejat com a pumbas, en clara referència al personatge d'aquesta espècie a la pel·lícula El Rei León :o)







Foto Raquel








Allà hem pogut caminar un tros per la selva...
 ...per arribar a un mirador cap el riu Gambia. És un lloc on a l'estació seca es poden veure hipopòtams i molts altres animals. Nosaltres hem vist ocells...
Foto Raquel
...i cocodrils!!! 
Foto Raquel
Tot i que estaven lluny, amb el teleobjectiu de la Raquel, es veien prou bé... (quina por, sort que estaven lluny :o)
Els hipopòtams... ja ens ho han dit, hem de tornar a l'estació seca. També ens han explicat que queden pocs elefants. I els que hi ha estan més al nord.
Després hem tornat al 4x4 i hem vist una manada de babuins... 

Foto Raquel
...una mena de cervatells que nosaltres hem anomenat "bambis"...




... més facoqueros...

Una mena d'antílops  que es barallaven i es perseguien


A l'hora de dinar hem parat en un campament que hi ha al mig de la selva.
El menjar ens l'han preparat els del campament de Wassadou en carmanyoles: patata cuita amb tonyina i ceba,
Foto Laura

 en un altra tupper ens han posat verdura i de postres unes boníssimes pomes per la diarrea general del grup he he!
Foto Koumera
Aquí no acaba el "safari"
Ara toca dinar (que està molt bo!) i una mica de descans, després continuarem...


(continua aquí... :o)