Tornem a la carretera...
 |
| Foto Raquel |
 |
| Foto Raquel |
 |
| Foto Raquel |
 |
| Foto Raquel |
També hem passat per poblats...
 |
| Foto Raquel |
...amb la seva roba estesa.
El paisatge és molt verd...
I tot i que ja estem acostumats a que quan passem per un poble els nens ens cridin Tubab! Tubab! i ens saludin amb la ma...
 |
| Foto Raquel |
Ens ha agafat per sorpresa que, quan em arribat a Diakha Madina, els nens que ens saludaben han començat a còrrer al darrera de la furgoneta,
i a mida que avançàvem s'anaven afegint nens! I més nens!
Hi hauria una cinquantena
I tots cridaven: Tubab tibabó nàta! Tubab tibabó nàta!
En Koumera ens ha dit que vol dir:
Els blancs han arribat!
No sé com expressar l'emoció que ens ha produït la rebuda, perquè un cop hem baixat de la furgo ens han dut a una mena de rebedor i tot-hom s'ha posat en rotllana mirant-nos.
La Laura i la Mònica s'han assegut al costat de la mare del Koumera...
Allà hi havia tota la família i molta gent del poble
I de sobte tots s'han posat a seguir un ritme amb les palmes...
I s'ha sentit aquest ritme fet amb una mena de tambor...
I han començat a entrar dins del cercle, i per torns, varies dones ballant al ritme que portava tot-hom...
Uff!
M'he quedat patidifús!
Pell de gallina i tot!
Després en Koumera ens ha presentat la seva mare. Llavors ha començat un ritual de preguntar i saber com estaven uns i altres:
Pregunta: Cortanante (Com està...) per exemple: la teva dona
Resposta: Tanante (Està bé)
I així anomenant tots els familiars.
La mare ens ha saludat i després ens ha beneït a tots nosaltres, i a més gent crec jo... perquè no parava! ;o)
A cada benedicció ens havíem de tocar el front i dir amén.
Finalment hem acabat d'entrar al recinte de la família del Koumera i ens hem assegut sota el mango de la "casa"
Estaven tots els nens de la família i molts del poble.
 |
La Mònica es fon amb els nadons ;o) 
També hem conegut els últims nouvinguts...
Han fet fora la canalla per què poguéssim descansar una mica i ens han ensenyat les nostres habitacions
Es fa de nit i ens disposem a sopar. En el pati comunitari, sota el mango, no hi ha llum elèctrica. Tenen una làmpada solar. La carreguen durant el dia i l'encenen per la nit.
Però no podem seure a taula... Venen les dones del poble a donar-nos la benvinguda...
Un altra cop un cercle...
Tambors fets amb bidons de 50 litres...
ritme!
i a ballar!!!
Aquest cop ens han fet sortir a nosaltres :o)
però com que és de nit, no hi ha documentació gràfica, he he he.
Finalment ens han deixat sopar.
Jo he posat la càmera analògica en el trípode per fotografiar els estels.
No sé si sortirà res, he hagut de fer un invent per què m'he deixat el disparador de cable... :o/
Demà anirem a un poble agermanat amb Diakha Madina:
Farabba
Hang Kilin Kilin Kuní
|
