 |
| dibuix de la Laura |
Enrere queden els nervis esperant que s'apuntés algú més al viatge (calien dues persones més per fer un grup mínim), les vacunes, el passaport, la compra d'algunes peces de roba, el "Repelent" per foragitar els mosquits, la mosquitera, una maleta i ampliar un poc l'equip fotogràfic.
Finalment sóm a l'aeroport...
...amb massa temps d'antelació...
...I és que el que em fa patir més de tot el viatge són els tràmits a l'aeroport, les cues, la facturació, el transbord...
Millor anar amb temps Oi?
 |
| nena esperant embarcar... |
Pots sentir les vibracions de l'acceleració quan comença la carrera per enlairar-se i també quan l'avió deixa de tocar terra... Llavors em sembla increïble que aquell aparell de ferro, tan, gran pugui estar volant com un lleuger ocellet.
 |
| l'avió amb el que varem volar fins Casablanca |
...hi ha més espai per estirar les cames... :o)
 |
| exit |
Però el viatge fins al país de destinació és un tràmit que no es pot evitar. Així que és qüestió de deixar que passi i esperar unes hores fins arribar a destí
A l'aeroport ens hem trobar amb la Mònica (la vam conèixer a la botiga del Koumera) i ens ha presentat la seva amiga Raquel.
 |
| Les dues de perfil |
Les dues viatgeres que faltaven per tancar el grup.
No explicaré massa coses més del viatge d'anada. Ha anar bastant rodat... Pocs minuts de retard en la sortida dels vols.
La parada a Casablanca per agafar l'altra avió també ha anat amb una certa normalitat.
 |
| a l'original la caseta està pintada amb tipp-ex ;o) |
Només la presència d'un famós de moda (hem suposat) aclamat per les seves fans, trencava la calma de l'aeroport. I una mica de retard per embarcar
El vol entre Casablanca i Dakar, és una mica més llarg que l'anterior. M'he distret dibuixant a la Moleskine :o) I llegint l'ultima novel·la del Camilleri.
També s'havia de canviar l'hora (-2)
 |
| la Laura es va comprar el Cuore |
I en arribar a Dakar . . .
