 |
| dibuix de la Laura |
Enrere queden els nervis esperant que s'apuntés algú més al viatge (calien dues persones més per fer un grup mínim), les vacunes, el passaport, la compra d'algunes peces de roba, el "Repelent" per foragitar els mosquits, la mosquitera, una maleta i ampliar un poc l'equip fotogràfic.
Finalment sóm a l'aeroport...
...amb massa temps d'antelació...
...I és que el que em fa patir més de tot el viatge són els tràmits a l'aeroport, les cues, la facturació, el transbord...
Millor anar amb temps Oi?
 |
| nena esperant embarcar... |
Pots sentir les vibracions de l'acceleració quan comença la carrera per enlairar-se i també quan l'avió deixa de tocar terra... Llavors em sembla increïble que aquell aparell de ferro, tan, gran pugui estar volant com un lleuger ocellet.
 |
| l'avió amb el que varem volar fins Casablanca |
...hi ha més espai per estirar les cames... :o)
 |
| exit |
Però el viatge fins al país de destinació és un tràmit que no es pot evitar. Així que és qüestió de deixar que passi i esperar unes hores fins arribar a destí
A l'aeroport ens hem trobar amb la Mònica (la vam conèixer a la botiga del Koumera) i ens ha presentat la seva amiga Raquel.
 |
| Les dues de perfil |
Les dues viatgeres que faltaven per tancar el grup.
No explicaré massa coses més del viatge d'anada. Ha anar bastant rodat... Pocs minuts de retard en la sortida dels vols.
La parada a Casablanca per agafar l'altra avió també ha anat amb una certa normalitat.
 |
| a l'original la caseta està pintada amb tipp-ex ;o) |
Només la presència d'un famós de moda (hem suposat) aclamat per les seves fans, trencava la calma de l'aeroport. I una mica de retard per embarcar
El vol entre Casablanca i Dakar, és una mica més llarg que l'anterior. M'he distret dibuixant a la Moleskine :o) I llegint l'ultima novel·la del Camilleri.
També s'havia de canviar l'hora (-2)
 |
| la Laura es va comprar el Cuore |
I en arribar a Dakar . . .
Hola Téro Miquel, que bé poder-te seguir les passes africanes amb dibuixos, fotos i paraules. M´agrada l´aire del blog, és càlid i amable, com tu.
ResponEliminaEspero aprendre moltes coses.
petó!
Gràcies País Secret. Viatjar en companyia sempre és més agradable. Aquesta primera entrada no té gaire gust africà, però en les properes ja s'anirà escalfant l'ambient ;) ...
ResponEliminaPetó
Hola, Téro, m'agraden els teus dibuixos i fotografies, espero que s'escalfi l'ambient...amb noves entrades.
ResponEliminaFins aviat.
Benvinguda al Senegal, Macondo ;o)
ResponEliminaDescuida. Intentaré que agafi temperatura. Allà estava ben alta ;o)
Celebro que t'agradin els dibuixos. No considero que siguin molt bons, però a mi m'ajuden a recordar les coses.
Si no hi ha entrebancs de força major tinc intenció de publicar cada setmana... ja es veurà..
Gràcies per passar per aquí
petó
mira per on he trobat de casualitat aquest bloc i el que he vist m'ha agradat. ves posant paraules en mandinga i dibuixos, i fotos :)
ResponEliminaaniré passant. com es diu petó en mandinga?
A pesar que África no me apasiona especialmente, la calidez y el título de este blog me han llamado la atención. Estaré atenta...
ResponEliminaHola téro Emili,
ResponEliminaAniré penjant dibuixos i fotos, segur que sí.
Petó!! No tinc aquesta paraula a la llista de vocabulari bàsic... ho preguntaré
B7s
PS: tinc entès que en mandinga no hi ha gènere. De tota manera m'informaré per confirmar-ho :)
Ada, seas bienvenida a este humilde blog. Aquí intentaré explicar mis impresiones durante el viaje.
ResponEliminaÁfrica es muy grande i variada. Yo sólo he conocido una parte de Senegal y en pocos días. Pero me ha gustado y me gustaría volver. Tal vez a otras partes del continente.
Besos
:)
ResponEliminaQuin blog més bonic, Téro! M'agraden molt el disseny i els dibuixos. I què t'ha semblat l'últim Camillieri? És bo? És que també me'l volia llegir. Petons, espero veure't aviat!
ResponEliminaXurri, celebro que :) he he
ResponEliminapetó
Silenci, doncs si m'acompanyes en aquesta repetició del viatge espero que t'ho passis tan bé com m'ho estic passant jo :o)
Si que em va agradar, el Camilleri. Si vols te'l puc deixar.
Estic content de veure't per aquí
petó
Bueno, he passat un migdia de diumenge voltant pel Senegal amb la teva companyia. M'agrada aquest blog viatger. Ara vaig a dinar. Toca peix. N'has tornat a amenjar des que vas tornar? :-)
ResponEliminaSí Paseante, he tornat a menjar peix, però no com aquell ;o)
ResponEliminaCom ja t'he comentat al penúltim post, t'agraeixo la companyia en aquest viatge virtual. Encara que curiosament tu l'has començat per la meitat (encara falta més de mig viatge per explicar...) i has aterrat al inici!
Una forta abraçada