Avui és l'últim dia...
... de tot:
L'últim esmorzar al Senegal...
L'últim dia a Dakar...
L'últim dia de compres...
Hem dinat a un restaurant prop del mar.
L'últim dinar, es clar...
Al costat hi havia un parc d'atraccions...
Estava tancat, però ja havíem corregut pel nostre país màgic: el Senegal... ;o)
S'ha fet tard i havíem de marxar...
De tornada al hotel encara hem vist coses curioses
 |
| Un "Henry" del Barça |
 |
| Un centre de jardineria... |
 |
| El típic carretó de Nescafé! |
Ja al hotel, hem fet... com no!
L'últim sopar...
...al Senegal
;o)
Pizza!!!! ;o)
La veritat és que estàvem una mica cansats de menjar el mateix...
Però abans hem estat fent temps amb un refresc i jugant al UNO :o)
En PAP ha fet un dibuix per la Laura
De sobte m'he adonat que estava apunt de produir-se la posta de Sol...
Estem a la costa oest!!!
Fa un dia clar!!!
Potser es veu el raig verd!!!
He corregut amb la màquina compacta cap a la platja. Volia gravar la posta de sol. I he pensat que si estava de sort filmaria el raig verd
Però quan ja ho tenia tot preparat a arribat un noi (senegalès) preguntant, en castellà, per la Raquel. Jo no volia que al gravar es sentis cap soroll ni conversa, es clar. No hi havia ningú més a la platja. I no sabia com fer que el noi marxés.
Ell insistia, fins i tot em regalava un collar de vèrtebres de peix! (Per què dimonis vull un collaret de vèrtebres de peix, jo!?)
Volia que jo intercedís per que ell pogués parlar amb la Raquel...
Uff!!!
El sol s'acostava a l'horitzó i jo no aconseguia que el noi marxés o que callés d'una vegada.
També em preocupava la llegenda del raig verd, es clar!!!
(Diu la llegenda que si dues persones veuen a la vegada el raig verd... queden irremeiablement enamorades! Al moment! )
Finalment el noi ha marxat.
Al moment he disparat la càmera
Juro que jo he vist el raig verd!!!
Però la càmera estava recolzada a una barca bastant per sota del meu punt de vista, pel que no s'acaba de veure en la gravació...
O potser hauria d'haver allargat el teleobjectiu. No sé. El cas és que la càmera no ha captat el raig :(
Però jo l'he vist :o)***
I és molt bonic
I dura un segon
Amb les maletes fetes hem esperat el moment de marxar
No és que en tinguéssim ganes! Però no ens donava temps de fer res més.
Hem anat cap a l'aeroport i allà ens hem acomiadat...
...del Pap, del Senegal i de la Mònica...
...El seu avió surt molt més tard que el nostre... :(
En Pap l'acompanyarà un altra cop a l'aeroport quan sigui la seva hora.
Nosaltres hem pogut facturar les maletes sense problemes. Només la Laura s'ha quedat sense bitllet de Casablanca a Barcelona. L'ordinador no el treia ¿? L'haurem de recollir abans de fer el transbordament d'avió quan arribem.
Com que ens quedaven més de dues hores i en Koumera ha volgut fer una cigarreta hem sortit a fora un moment.
Gran error!
En tornar a dins l'aeroport per passar els controls, hi havia una gentada que no sabem d'on ha sortit per què quan hem facturat les maletes no hi havia tanta gent!
A més els controls s'han multiplicat respecte als que ens van fer quan vam arribar. Ara també ens comproven la petja digital i la foto del passaport. Una hora i mitja de cua... més o meyns :(
A més, l'avió surt amb retard... Ufff!!!
Un cop a Casablanca hem corregut per recollir el bitllet de la Laura. Arribàvem amb el temps just per canviar d'avió!
Però al final aquest avió també portava retard!
Dues hores més tard volàvem cap a Barcelona.
Quin contrast d'aeroports! Aquí hi ha moltes cintes per les maletes i no hi ha gairebé ningú!
L'Àfrica, que ha vingut a recollir al Koumera, ens porta casa a mi i a la Laura. A la Raquel també l'han vingut a recollir. Ens acomiadem prometen-nos una trobada per intercanviar fotos i xerrar del viatge un cop hagin passat uns dies.
Arribem a casa i sembla que tot hagi passat fa molt de temps...
Hem estat al Senegal?
Si
Al desfer les maletes, les coses que hem portat d'allà ens ho confirmen.
No ha estat cap somni, doncs.
I a més a més...
ara si
FI
:o)
Gràcies a tots els que heu seguit aquest blog/àlbum de fotos, dibuixos i vídeos del viatge.
Els vostres comentaris m'han ajudat a acabar-lo. A voltes, no era fàcil recordar coses de fa tants dies. Tampoc ha estat fàcil processar els dibuixos i escollir les fotos. Però crec que en conjunt ha quedat prou bé
El blog queda obert com a àlbum, per a que tot-hom qui ho vulgui pugui tornar a reviure el viatge.
I si algú s'anima... No dubteu a parlar-ho amb en Koumera.
És un guia de primera
:o)
BESÀ HUMÀ
Si voleu contactar amb en Koumera: El podeu trobar a la botiga que té a les GALERIES HORTA
plaça Eivissa 6, local 5
tel:666857382
Metro Horta
BUS 19-39-45
O li podeu escriure a:
koumera@yahoo.es
